Anar al contingut

REVELACIÓ

L'incendi que va destruir una part colossal de la història de la música moderna

Una investigació periodística revela que desenes de milers de gravacions originals es van perdre en l'incendi dels Estudis Universal del 2008

Les flames van consumir màsters de Chuck Berry, John Coltrane, Nirvana, Elton John o Eric Clapton, entre una infinitat d'artistes

Ricardo Mir de Francia

L'incendi que va destruir una part colossal de la història de la música moderna

MIKE MEADOWS

L’1 de juny del 2008 es va declarar un incendi massiu a Universal Studios Hollywood, seu d’un dels estudis cinematogràfics més antics i il·lustres del cel·luloide, així com del parc d’atraccions consagrat a les pel·lícules i personatges més populars d’Universal. La companyia va dir llavors que els danys havien sigut relativament modestos. Es van cremar atraccions com la de King Kong i velles còpies de pel·lícules i programes de televisió. Però en cap cas es va cremar l’arxiu musical d’Universal Music ni les gravacions originals que contenia, segons va dir llavors la companyia. Els grans mitjans van reproduir la versió oficial del succeït, però ara se sap que aquella versió no va ser més que una gran operació de relacions públiques per part d’Universal  per ocultar les veritables dimensions de la catàstrofe.

Ha hagut de passar més d’una dècada per saber què hi havia sota de les flames aquella matinada del mes de juny. Una investigació de ‘The New York Times’, que es recolza en documents interns d’Universal i documents judicials, ha descobert que aquell dia es va cremar una part molt significativa del patrimoni musical dels últims 80 anys. Una pèrdua que el rotatiu descriu com “el major desastre en la història de la indústria musical”. I és que no només es va cremar una part menor del catàleg cinematogràfic. El foc va calcinar també el major arxiu que Universal Music, la discogràfica més gran del món, tenia a la costa oest dels Estats Units, un tresor amb desenes de milers de màsters originals de discos i cançonssessions d’estudi mai publicades i pistes instrumentals d’algunes de les grans fites de la música popular.  

Gravacions que són l’ADN de la memòria sonora de l’últim segle. I que van des de les obres cabdals del jazz, als orígens del rock & roll, passant per un ampli catàleg de bluesfolkpop i gèneres més recents com el hip-hop i el grunge. D’acord amb les investigacions del ‘Times’, es van perdre la major part de les gravacions originals de Chuck Berry i Buddy Holly; gairebé tots els màsters de la mítica discogràfica de blues Chess, incloent-hi el treball de Howlin’ Wolf, Muddy Watters, John Lee Hooker, Bo Diddley, Etta James o Buddy Guy. Els registres originals de l’escuderia Impulse, per a la qual van gravar John Coltrane, Charles Mingus, Dizzy Gillespie, Art Bakley o Sonny Rollins. O els de Decca, també adquirida en el seu moment per Universal: Louis ArmstrongElla Fitzgerald o Duke Ellington. 

Amb la llista de tresors perduts n’hi podria haver prou per omplir aquest article i esquitxa el treball de milers d’artistes: Ray Charles, Police, Joan Baez, Fats Domino, Neil Diamond, Mamas and the Papas, Captain Beefheart, Elton JohnEric ClaptonIggy Pop, The Eagles, Tom Petty, The PoliceNirvana, Sonic Youth, Guns & RosesEminem o Tupac Shakur. Segons l’inventari “confidencial” de pèrdues elaborat al seu dia per Universal “118.230 actius van quedar destruïts” en l’incendi, una xifra que inclou “unes 500.000 cançons”. La companyia va estimar el cost econòmic en 150 milions de dòlars, però el seu valor real sembla incalculable. Dels màsters es deriven totes les còpies posteriors, inferiors en qualitat sonora. Guarden els secrets de la gravació original i permeten a les discogràfiques llançar edicions remasteritzades. 

Des del principi, Universal Music va ocultar el desastre al seu arxiu musical, emmagatzemat a l’Edifici 6197 dels seus estudis. “No hi ha hagut cap pèrdua”, li va dir un dels seus portaveus a la revista 'Billboard' negant que s’haguessin cremat milers de màsters. L’operació d’encobriment va tenir tant èxit que ni tan sols van arribar a assabentar-se’n la majoria dels artistes afectats, molts dels quals es veuen obligats a renunciar a la propietat de les gravacions originals als contractes que firmen amb les discogràfiques. “En aquell moment, el 2008, no hi ha dubte que Universal Music temia l’escarni públic que la pèrdua podia portar”, escriu el ‘Times’. “D’altres suggereixen que li preocupaven especialment les repercussions entre els artistes i els seus marmessors”. 

Quan l’incendi es va declarar, Universal Music, ara propietat de la francesa Vivendi, simplement llogava l’espai per al seu arxiu a NBC Universal, la seva antiga matriu a Hollywood. A finals del 2009, la primera va decidir demandar la segona al·legant que va descuidar la protecció del magatzem incendiat. I d’aquesta demanda van començar a aflorar els documents que han permès saber que, en aquell devastador incendi, una part essencial de la memòria musical de l’últim segle va quedar convertida en cendres. 

Temes: Música