La televisió i el cine donen l'últim adeu a Chicho Ibáñez Serrador

El món de la televisió i del cine ha acomiadat aquest dissabte a Madrid Narciso Ibáñez Serrador, mort divendres a l’edat de 83 anys. A la capella ardent, instal·lada al Tanatori de la M-30 de Madrid, s’hi han acostat diferents personalitats del món de l’audiovisual propers al mític realitzador que volien donar-li l’últim adeu i fer costat a la família. El fèretre sortirà diumenge rumb a Granada on serà enterrat al cementiri de San José, on hi ha les restes de la seva mare, l’actriu Pepita Serrador, com era el seu desig.

Demà diumenge, Chicho Ibáñez Serrador serà enterrat al cementiri de San José, a Granada. Al costat de la seva mare, l’actriu Pepita Serrador, i per desig exprés del seu fill.

D.E.P. Chicho pic.twitter.com/zOFYpXaSfk

— Prointel (@ProintelTV) 8 de juny de 2019

Els seus fills, Pepa i Alejandro Ibáñez, s’han mostrat agraïts per l’afecte que han rebut de part dels mitjans i de la gent que s’ha abocat a les xarxes socials reconeixent la seva feina en les diferents facetes que va practicar al llarg de la vida i el molt que ha significat en la història del nostre país, constituint-se com a memòria viva d’uns anys en què el país necessitava obrir-se a un nou impuls creatiu a través de l’entreteniment.

Narciso Ibáñez Serrador only made two feature films: The House That Screamed (La residencia) and Who Can Kill A Child? (¿Quién puede matar a un niño?). They are both horror classics and he will forever be a master of genre. RIP. pic.twitter.com/91SoRNDnri

— edgarwright (@edgarwright) 8 de juny del 2019

Se’n va una figura capital del nostre cine. Mestre i professor, va rodar un parell d’obres mestres i ens va encomanar el seu amor pels grans clàssics del terror. DEP Narciso Ibáñez Serrador. Gràcies per les rialles, els ensurts, les llàgrimes i les lliçons de cine. #GraciasCHICHO pic.twitter.com/08HBNeMpsU

— JA Bayona (@FilmBayona) 7 de juny del 2019

Repito fotón, hoy toca.@FilmBayona @paco_plaza @jbalaguero @alexdelaIglesia #GraciasCHICHO

Seminci, Valladolid. 2009. pic.twitter.com/6pjDvxaXHc

— Koldo Serra (@KoldoSerra) 8 de juny del 2019

“Quan era nen no era conscient del que significava tot allò. Per a mi era el meu món, la meva família, fins que passen els anys i t’adones del que ha aconseguit el meu pare”, ha comentat Alejandro Ibáñez. “La televisió era casa seva. I era un mestre i pare per a tothom”, ha afegit la seva filla.

Divendres a la tarda, poc després de saber-se la notícia, es van acostar al tanatori Rosa María Mateo, administradora única provisional de RTVE, i María Casado, presidenta de l’Acadèmia de Televisió. A més, Boris Izaguirre i Lidia Bosch, que va començar la seva carrera formant part de l’equip d’hostesses del mític programa de televisió ‘Un, dos, tres... responda otra vez’.

I és que Chicho Ibáñez Serrador va ser el descobridor de tota un planter de talents que formen part de la història de la petita pantalla. Des de Victoria Abril fins a Silvia Marsó, també de tota una generació de còmics, com Pepe Viyuela o Edmundo Arrocet, que s’ha volgut sumar a aquest dia de comiat acompanyat de la seva parella María Teresa Campos, que ha mostrat a la premsa una carta d’agraïment que va trobar ahir al matí repassant papers antics i que acabava dient: “Gràcies per les teves paraules, t’estimo, t’admiro”.

Nuria Roca ha arribat visiblement afectada i s’ha emocionat al recordar que li va enviar un vídeo de VHS amb una prova i la setmana després ja estava treballant a ‘Waku-Waku’. “Era un visionari. Pertany a una era de la televisió en què es prioritzava el contingut per sobre de l’audiència”. Miriam Díaz-Aroca es va poder acomiadar del seu apreciat mestre unes hores abans de morir. “La seva amistat, va ser el millor regal. Sempre li deia, cap, ets molt estimat”.

Josema Yuste ha destacat la seva capacitat per expandir els límits de l’entreteniment a través de la televisió, mentre que Guillermo Summers afegia que per ell el format catòdic era com una joguina amb la qual passar-s’ho bé. “Ell disfrutava i nosaltres també”. També s’ha pogut veure cineastes com Paco Plaza, l’actriu Silvia Abascal i el presentador Ramón García, que materialitzava molt bé el sentiment generalitzat amb unes quantes paraules, “la televisió ha fos negre”.