Anar al contingut

LES MILLORS CANÇONS D'AMOR (1)

El jurament kamikaze de Wreckless Eric

'Whole wide world', del geni anglès que va resumir la nova onada, entronca de manera estranya amb 'Ain't no mountain high enough', de Marvin Gaye i Tammi Terrell

Ramon Vendrell

El jurament kamikaze de Wreckless Eric

Imagina que la teva mare et diu quan ets un nen: “Només hi ha una noia al món per a tu / i probablement viu a Tahití”.

¿Què fas davant d’aquestes paraules d’aparença ximple però en el fons terribles, dites a més pel més semblant a la veu de déu que escoltaràs a la vida? Promets: “Recorreré el món sencer / recorreré el món sencer / per trobar-la”.

Però la mama és juganera, té el dia dimoniet, i et posa la profecia encara més difícil: “O potser és a les Bahames / on el mar Carib és blau / plorant en el silenci de la nit tropical / perquè ningú li ha parlat de tu”. ¿Què fas llavors? Sembla que la dona de la teva vida pot ser a qualsevol illa de qualsevol mar o oceà (fins i tot al mar equivocat, de fet) i que a més serà desgraciada fins que et conegui, quina responsabilitat. Doncs això és el que fas: ja no cantes la tornada “recorreré el món sencer / recorreré el món sencer / per trobar-la”, sinó que la crides, com requereix un jurament kamikaze.

Wreckless Eric, àlies artístic d’Eric Goulden, va publicar ‘Whole wide world’ l’agost de 1977, en un single del segell Stiff que tenia com a cara B ‘Semaphore signals’. És una cançó pop tan bona que els fabulosos Monkees van gravar-ne una versió a ‘Pool it!’, el seu àlbum de reunió de 1987. No fa falta dir res més.

‘Whole wide world’ entronca d’una manera estranya amb cançons d’amor més grans que la vida com ‘Ain’t no mountain high enough’, de Marvin Gaye i Tammi Terrell, en la qual bàsicament un amant li diu un altre que no hi ha accident geogràfic ni força de la natura capaç d’allunyar-lo d’ell. A ‘Whole wide world’ passa més o menys el mateix, però hi ha una diferència: el narrador de la cançó ¡no sap a qui ha de trobar en la seva volta al planeta per amor!, cosa que fa que sigui un número musical totalment desesperat.

Wreckless Eric, que continua en actiu i molt bé a la seva modesta escala, ha demostrat moltes més vegades que és un geni.

(La qualitat d’aquest vídeo és encara pitjor que la de l’anterior, però atenció a la formació que acompanya a Wreckless Eric en aquesta intervenció a Granada TV: l’únic Ian Dury a la bateria, la seva parella llavors Denise Roudette al baix i Davey Payne, fonamental company del primer, al saxo. El resultat és una pura nova onada d’avantguarda).

Temes: Música