El culte a Jethro Tull reviu a Gavà

Els fans de Jethro Tull allà reunits encara es freguen els ulls: aquest dimecres van poder compartir un parell d’hores en petit comitè amb el líder històric del grup, Ian Anderson, entre entranyables cançons i àcids apunts. ¿Què motivarà una vella estrella del rock a agafar un avió al Regne Unit i traslladar-se a Gavà per trobar-se amb un centenar de paios (aclaparadora majoria masculina) que no el deixaran marxar sense una foto i un autògraf plasmat en una vella portada d’elapé?

El fundador i director de Tullianos, Club de Fans de Jethro Tull, Albert Villanueva, no té la resposta. Però fa només un mes va rebre un mail d’Ian Anderson, que, contradient la seva reputació d’home més aviat esquiu, s’oferia a brindar un gentil cara a cara amb els socis d’aquesta entitat fundada el 2003. L’autord’‘Aqualung’ va assumir totes les despeses, i allà es va plantar, amb la seva flauta travesera, una petita guitarra acústica i una selecció de pistes pregravades, a l’escenari del‘casal’ American Lake, de Gavà, localitat convertida en lloc de peregrinació d’un culte antic. Entre els ‘tullians’, presencia de l’alcaldessa, Raquel Sánchez.

Més rockers que Yes

Ian Anderson va practicar una espècie de disciplina amigable, una severitat una mica marcial compensada per apunts sarcàstics. Assistit per un intèrpret, va alternar episodis autobiogràfics amb trossos de cançons, començant pel blues ‘Someday the sun won’t shine for you’, del primer àlbum del grup, ‘This was’ (1968). Va confessar que en aquella època no sabia ni com col·locar els dits a la flauta. “però ens vam convertir en una banda de rock progressiu, ¡guau!”, va exclamar amb teatralitat. “I això va significar alinear-nos amb Emerson, Lake & Palmer, Yes, Genesis; però Jethro Tull sempre va ser més aspre, més rocker. No érem tan bons músics, però el nostre so era més afilat, més ‘close to the edge’”, va dir bromejant en al·lusió a l’àlbum de Yes.

També el seu sentit de l’humor és d’un altre temps: es va delectar al·ludint a l’antic arranjador i teclista de la banda David Palmer, que va consumar els seus desitjos de convertir-se en dona i ara es diu Dee Palmer. “Està tocant amb Martin Barre als Estats Units, i es diu que Martin també es canviarà de sexe. ¡Seria una dona formidable!”. Territori doblement relliscós: Barre, històric guitarrista del grup, va ser exclòs del clan Jethro el 2012, després de 44 anys de relació i sense que se sàpiga per què. Cap dels fans reunits es va atrevir a preguntar-ho.

Però Anderson no va caure en la caricatura egocèntrica: va relativitzar els seus talents (“no sé escriure música ni tinc educació musical”) i va confessar que de vegades la impaciència s’havia imposat a l’afany perfeccionista. “Intento gravar cada cançó a dues preses. M’avorreixo molt fàcilment”. Ha escrit més de 300 composicions, va assegurar. “Estic satisfet de 100 d’elles; unes 150 em semblen correctes, i n’hi ha 50 més de les quals no en vull parlar”, va sentenciar rematant amb èmfasi.

Abans de les males notícies

El present de Jethro Tull és una mica confús, i els ‘tullians’ no van perdre el temps intentant aclarir-ho. En el 50è aniversari, el líder, de 71 anys, utilitza marques com Jethro Tull’s Ian Anderson després d’haver assegurat que anava a desprendre’s del nom del grup per sempre. Segueixen les reedicions dels clàssics (la nova és la de ‘Stormwatch’, de 1979, amb remescles de Steven Wilson, ex Porcupine Tree) i es perfila un disc per al 2020. “Però no faig plans més enllà de dos o tres anys. Tinc concerts tancats fins al 2021. Sé que tard o d’hora hi haurà males notícies, però espero divertir-me en la dècada que tinc davant”.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Anderson es va estendre allà sobre els seus concerts a catedrals del Regne Unit, encaminats a recaptar fons per a la seva rehabilitació. Actuacions en les quals ha comptat amb convidats com el mort Greg Lake, Bruce Dickinson (Iron Maiden) i Marc Almond. ¿Ho faria a Barcelona? “Oh, no crec que m’ho demanin. No és tan fàcil fer això als països catòlics”, va estimar (sense tenir present l’ampli currículum de concerts de, per exemple, la basílica de Santa Maria del Pi).

Després d’un furiós ‘Locomotive breath’ li va correspondre a tendir a una llarga filera de fans que portaven les seves relíquies, als no es va deixar a estrènyer-los la mà. “La meva tradició és donar el colze”, va justificar. Albert Villanueva, ‘tullià’ major, respirava orgullós de la gesta. N’hi haurà més: el 6 de juliol, Gavà acollirà la 16a Convenció de Tullianos, i amb un altre convidat d’honor: el purgat Martin Barre amb la seva banda, a la gira amb què commemora el 50è aniversari del seu ingrés a Jethro Tull, una banda, o una línia, que es resisteix a esllanguir-se.