Marea, un devastador retorn al Fòrum

Marea va reaparèixer aquest divendres en gran al Parc del Fòrum,i es va trobar amb un públic corregit i augmentat per la incorporació, en aquestssis anys i mig d’aturada escènica,de fans frescos i expectants. No ha perdut empenta popular el seu rock urbà de manual, àrid però romàntic, amb sanefes poètiques audaces i embolcallat amb una aura d’artefacte lliure,sense glamur ni presència als mitjans.

Nit poc acollidora davant el mar, amb el plovisqueig caient durant bona part de les poc més dues hores d’actuació a l’escenari de l’amfiteatre (que ja va acollir el grup navarrès el 2007), ambmés de 10.000 fans xops i feliços. Muralla de so sense porus ni fissures des de la primera cançó, ‘En las encías’, amb les estrofes d’espases en alt que obrenel seu nou disc, ‘El azogue’, el primer en vuit anys. L’escenari, amb tarima il·luminada i perfils de colors, una miqueta efervescent per a un grup tan seriós com Marea, tot i que el símbol de la calavera amb un mocador pirata com a teló de fons recordava les essències.

“Ximples amb mòbil”

Al centre, la rotunda figura de Kutxi Romero, el tros d’home amb cor de poeta, escriptor de metàfora passada de rosca que comparteix amb el món les inquietuds del seu món interior. Perquè Marea no practica el pim, pam, pum a l’ordre establert tan comú en el rock urbà, sinó que cultiva una espècied’intimisme ‘hardcore’: també en els èxits, com‘Corazón de mimbre’ i ‘Que se joda el viento’, en els quals Kutxi, tan dur ell, es delecta a les ferides d’amors i desamors, i que van arrasar al Fòrum. Concentració entre el públic, per a satisfacció del cantant. “Només hem vist cinc o sis ximples gravant amb el mòbil”,va observar. “El que sigui ximple, que ho continuï sent”.

Notícies relacionades

Tom Cruise declina rebre un premi a la seva trajectòria de mans de Trump

‘El día del Watusi’: la gran novel·la de la Barcelona de la Transició, de l’A a la Z

El material d’‘El azogue’ va marcar territori amb la seva modulació madura de la textura rockera (‘Jindama’), passant-li el micro al baixista,Piñas (‘Pecadores’)i, atenció, introduintuna balada: ‘Pájaros viejos’, un homenatge una mica funeraria les fonts inspiradores, fent volar els ponts“per on van creuar Bambino i Morente”. D’aquí a l’accelerada de‘La luna me sabe a poco’, amb algunes de les rimes més boges del modern ‘hit parade’ espanyol (“tengo un gato en las entrañas, un tembleque en las pestañas”).

El repertori antic es va imposar en el tram final, a través d’‘En tu agujero’ (amb la intervenció de Gabri Gainza, cantant del grup teloner,El Desván, declarat pupil de Kutxi i companyia) i camí delstrofeus ‘El perro verde’ i ‘Marea’. La festa tindrà continuació, i aquest cop sota cobert: com s’anunciarà aquest dilluns,el grup actuarà el 30 de novembre al Palau Sant Jordi.