Backstreet Boys, crescuts però no avorrits

Les ‘boy bands’ semblen, per definició, condemnades a durar poc: els nois i el seu públic creixen, i aquests ídols cedeixen pas a gent real en el santoral romàntic. Però, en el fons, molts no volem créixer del tot, ni tampoc deixar de cantar les cançons que tantes vegades ens van fer feliços o feliçment tristos.

Divendres, el Sant Jordi feia olor d’esperit adolescent, tot i que la majoria d’assistents (17.000, entrades esgotades) superés la trentena o que fins i tot s’acostés a la quarantena. Al cap i a la fi, més de quaranta tenen la majoria de Backstreet Boys avui dia: el més gran de tots, Kevin Richardson, que sempre ha exercit de figura paterna dins del grup, en va complir 47 a l’octubre.

Però també hi havia un públic més jove, no només filles de les seves mares, sinó també adolescents que potser hagin descobert els BSB amb discos recents. L’últim, ‘DNA’, és un pas endavant, un intent (a estones eficaç) d’actualitzar el so del grup i acostar-lo als actuals híbrids de R&B i pop amb electrònica post-EDM. 

Sigui com sigui, els nois no reneguen del seu passat, i van arrencar la seva actuació amb ‘I wanna be with you’, un dels prodigis de matemàtica pop que els genis Denniz PoP (DEP) i Max Martin els van cuinar a mitjans dels 90 per al seu debut homònim. Bon nivell en les veus, expertes harmonies. Ni la disfonia per tensió muscular ni la distonia semblen afectar en excésBrian Littrell, però aquesta nit van ser AJ McLean (aquest doble perfecte de l’actor Paul Giamatti) i Nick Carter els que van fer més desplegament de plenitud vocal.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Sense banda d’acompanyament, ni ballarins, ni excessiu aparell espectacular, el grup d’Orlando va confiar en els seus hits, coreografies i personalitats per sostenir l’atenció. Els canvis d’humor sobtats també van ajudar a l’entreteniment: de la citada ‘I wanna be with you’ (‘Vull estar amb tu’) vam passar de seguida a ‘I don’t want you back’ (‘No vull que tornis’) i, no gaire després, una ‘Chateau’ amb una tornada en què supliquen ‘nena, vull que tornis’. ¿En què quedem, Nois?

Amb el ‘banger’ estil Maroon 5 ‘New love’, la nit va començar a sonar menys a revival i més al 2019. Tot i que el ‘revival’ no té res de dolent si ve amb mitjos temps d’excelsos girs melòdics com ‘Shape of my heart’, ‘Quit playing games (with my heart)’ o ‘As long as you love me’. Ja en la recta final, els BSB van donar nous vernissos sònics a ‘Everybody (Backstreet’s back)’ o ‘We've got it goin’ on’. Van dir adeu als fans amb l’oda ‘Larger than life’: “Tot el temps que heu invertit/ Ens manté vius”. Hi haurà ‘boy band’ en la cinquantena.