'Vivir deprisa, amar despacio': esprémer la vida abans de la mort

El cine de Christophe Honoré ha pecat amb massa freqüència d’artifici i impostura. No obstant, a ‘Vivir deprisa, amar despacio’ trobem fogonades d’una enorme autenticitat a l’hora de descriure la por, la ràbia, però, alhora, també, la passió ardent i la necessitat de sentir d’un home que sap que la seva vida es consumeix a causa de la sida. Es tracta d’una pel·lícula crepuscular, malenconiosa, però també recorreguda per un corrent de vitalitat interna que aconsegueix que el seu caràcter erràtic es transformi en un exercici d’honestedat i llibertat narrativa que eludeix qualsevol temptació exhibicionista.