Los Zigarros: «El rock són quatre coses i s'han de repetir»

No han entrat amb eufemismes: "Otra banda nueva llena La Riviera / Y no hay rastro de ellos en tu cadena", diuen  Los Zigarros en la cançó que dona títol al seu tercer disc, ‘Apaga la radio’, el títol del qual ho diu tot. Rockers de cor, acusen els programadors de les ones, mossegant la mà que podria donar-los menjar, de no reflectir la realitat musical del país i de prioritzar "noiets que canten cançons romàntiques" i propostes "descafeïnades".

¿I com van reaccionar en la seva companyia, la multinacional Universal, quan van sentir la cançó? "Van dir ‘¡esclar que sí, contra ells!’", assegura Ovidi Tormo, cantant i guitarrista de la banda valenciana, que actua, aquest dissabte a l’Apolo. "És una veritat a crits, quan anem a les ràdios ells mateixos ens donen la raó". Tant ell com el seu germà Álvaro precisen que quan parlen de la ràdio es refereixen "a la comercial i massiva, esclar, no a les emissores petites i especialitzades".

Molestar una mica

Los Zigarros estimen que "el conservadorisme" s’imposa, consideren que "una banda de rock’n’roll ha de fer coses que molestin una mica" i sentint-los es diria que som a l’any1969 i que el rock és encara un artefacte perillós. Però, ¿no s’ha convertit precisament en conservador des de fa dècades, absorbit pel ‘show business’? Ovidi Tormo (batejat en honor a Ovidi Montllor, cantautor admirat per la seva mare) concedeix que "Amy Winehouse va ser l’última ‘rock star’" i gira la mirada cap a Jack White, un exemple d’actitud. "Porta les guitarres dels anys 60 i 70 cap al futur".

A ‘Apaga la radio’ s’han deixat guiar de nou per la mà experimentada de Carlos Raya (Fito & Fitipaldis), i tot i que planejaven "un disc supermarxós, garatgero, com els de The Hives", els ha sortit una mica diferent, "menys immediat que els anteriors", mediten. Hi ha ‘riffs’ per donar i per vendre, i tot i que diuen "donar-li molt voltes perquè no sonin a això o allò", assumeixen els límits del seu llenguatge musical. "El rock són quatre coses i cal repetir-les. A la teva manera, esclar. Si un ‘riff’ s’assembla al d’AC/DC, doncs esclar, ¿a què s’assemblarà, a un de Camela? El rock és això", argumenta Álvaro Tormo.

Ser una ‘rock star’

Però saben que no són Led Zeppelin i que certs clixés són impracticables. "¿Què és ser ‘rock star’ a Espanya? No té sentit, igual que ser raper i anar en un cotxe amb els vidres tintats a Conca", observa Ovidi, que lamenta que "el primer que no ens prenguem seriosament sigui les nostres pròpies estrelles". Per a ells, la millor banda de rock espanyol va ser Los Rodríguez, les cançons de la qual "tenien un toc molt pop, amb bones melodies, sense deixar de ser rockers".

Notícies relacionades

Les biblioteques de BCN faran vaga la vigília de Sant Jordi

L’enterrador de les fosses de Paterna, "el nostre Primo Levi"

Van tenir ocasió de conèixer les estrelles més altes, els Rolling Stones, quan van obrir el seu últim concert a l’Estadi Olímpic, el 2017. Hi va haver una trobada amable entre bambolines. "Ens havien dit que Jagger es ratllava molt amb allò de donar encaixades de mans, pels virus, però res d’això: ens va saludar, molt simpàtic, i era com veure algú que no és real, història viva", recorda Ovidi. "I Ron Wood va estar fent broma amb el nostre nom i el títol de la seva gira, ‘No filter’".

A Los Zigarros hi ha una vocació profunda, més de deu anys de "bolos i molta carretera" (comptant la seva banda anterior, Los Perros del Boogie, que va arribar a telonejar a AC/DC a Sevilla i Bilbao), un bagatge suficient per prendre amb calma certes exageracions, com dona a entendre Álvaro. "Quan es parla de nosaltres com els salvadors del rock o l’última banda ens fa una mica de vergonya".