01 des 2020

Anar al contingut

MOVIMENTS EN EL SECTOR EDITORIAL

La classe mitjana del llibre, en vies d'extinció

La concentració de segells en mans de Random House i Planeta modela un mercat dividit cada vegada més en una classe alta i una classe baixa

La venda de l'editorial Salamandra suposa que entre tots dos grups controlen ara gairebé la meitat del mercat editorial en castellà

Mauricio Bernal

La classe mitjana del llibre, en vies d'extinció

JUSTIN TALLIS

La concentració del mercat editorial en castellà en mans de dos grans grups va fer aquest divendres un salt qualitatiu amb l’adquisició de l’editorial Salamandra per part de Penguin Random House, un moviment que permet al gegant editorial sumar al seu catàleg escriptors substancials com Jonathan Franzen, Zadie Smith i Andrea Camilleri, així com la supervendes britànica J. K. Rowling, autora de la saga de Harry Potter. L’operació, l’entrellat econòmic de la qual no serà revelat al públic, és l’última d’una llarga i qüestionada dinàmica d’absorcions que ha donat a Penguin Random House i el Grup Planeta el control sobre –si no es compten els llibres de text– gairebé la meitat del mercat editorial en castellà.

"El meu desig és que la personalitat de Salamandra no es perdi", diu Enrique Redel, d’Impedimenta

Igual que al seu dia les adquisicions de Seix Barral o Destino per part de Planeta (el 1982 i 1989, respectivament), o les de Santillana i Edicions B per part de Penguin Random House (2014 i 2017), la notícia sobre la compra de Salamandra ha aixecat polseguera en el sector. "No conec les circumstàncies de la compra, però el meu desig és que la personalitat de Salamandra i el lideratge que té en la difusió de cert tipus de literatura no es perdin –comenta Enrique Redel, editor d’Impedimenta. Em refereixo a la capacitat de distinció. Moltes vegades aquestes compres redunden en la pèrdua de personalitat de les editorials".

"Continuïtat"

No sembla que sigui la destinació immediata de Salamandra, l’editorial creada l’any 2000 per Sigrid Kraus i Pedro del Carril, arquitectes d’un catàleg de més de mig miler d’autors comercialitzats a través d’una desena de col·leccions, les més conegudes Narrativa, Black, Novel·la i Narrativa Jove. Kraus, que seguirà com a directora editorial del segell –compartint responsabilitats amb Núria Cabutí, consellera delegada de Random House a Espanya–, s’ha declarat "satisfeta" amb l’operació, ha expressat la seva confiança en el fet que l’etapa que comença ara permetrà "reforçar i expandir el prestigi" de l’empresa i ha qualificat la compra de "magnífica oportunitat per assegurar la continuïtat de Salamandra". Aquesta, "continuïtat”, és la paraula que molts esperaven escoltar.

"Salamandra té un catàleg que dona prestigi i benefici", diu Óscar López

Els dos gegants demostren tenir una gana inesgotable per les editorials mitjanes –una de les operacions més sonades dels últims anys va ser la compra de Tusquets per part de Planeta, el 2012–, i modelen un mercat que sembla inclinat a dividir-se en classe alta, classe baixa i una classe mitjana cada vegada més prima. "Des del punt de vista mercantil és normal –explica el director de ‘Página 2’ i periodista cultural Óscar López–. En els casos de Tusquets, Anagrama quan va ser adquirida per Feltrinelli i ara Salamandra, parlem d’editorials que funcionen molt bé, amb autors de prestigi que en alguns casos venen molt. Un caramel per als grans grups. Salamandra té un catàleg d’escriptors que donen alhora prestigi i benefici, i és normal que els grups potents vagin contra ells".

"Una mala notícia"

¿Quin és el paisatge després de la tempesta? En aquesta classe mitjana en via d’aprimament destaquen editorials com Acantilado, Libros del Asteroide, Lengua de Trapo, Periférica i Blackie Books. Entre d’altres. Allà, els moviments acaparadors no es veuen necessàriament amb bons ulls. "És una mala notícia –diu sense embuts Jorge Lago, editor de Lengua de Trapo–. Posa en risc la diversitat cultural. Dos grups decideixen ara pràcticament tot, què es publica, què no, les tarifes de les traduccions, el pagament dels drets. És una concentració de les decisions i això ens perjudica a tots. És un model molt semblant al de la tele, on dos grups decideixen el 80% dels continguts". De manera concisa, l’editora d’Acantilado, Sandra Olla, opina: "L’interessant és saber les raons que han fet que uns editors de prestigi hagin dut a terme una operació d’aquesta naturalesa. L’enfocament i el treball d’Acantilado són molt diferents dels dels grans grups editorials. Cosa que és òbvia per als nostres lectors". Jan Martí, editor de Blackie Books, considera que "l’important és que la venda d’una editorial independent es faci amb la promesa firmada que el segell podrà mantenir la seva autonomia a l’hora de decidir el seu catàleg, i sobretot els llocs de treball de la gent que la compon". 

"Els grans grups saben que han de combatre la uniformització", diu Javier Aparicio Maydeu

"És veritat. La classe mitjana està desapareixent: en termes sociològics, demogràfics, polítics i també en termes editorials –diu Javier Aparicio Maydeu, director del prestigiós Màster en Edició IDEC-Universitat Pompeu Fabra i una de les persones amb més coneixements del món editorial a Espanya. Salamandra és una empresa de classe mitjana alta que a partir d’ara forma part d’un gran grup. D’acord. Però crec que un no s’ha d’espantar. És cert que tota concentració significa empobriment per uniformització, però, d’altra banda, la concentració permet que es preservin les espècies de l’ecosistema. A més, aquests grans grups saben que han de combatre la uniformització perquè no es desdibuixin les fronteres editorials, i perquè els autors se sentin còmodes".

Sector saludable

Tant Aparicio Maydeu com altres coneixedors de les dinàmiques editorials en castellà confien en la bona salut del sector, i especialment en la seva capacitat de regeneració: "El peix gran es menja el noi, però el món de l’edició en castellà, tant l’espanyol com el llatinoamericà, sempre està donant peixos petits". O, com ho expressa Winston Manrique, antic coordinador de llibres i literatura del suplement cultural 'Babelia' i actualment responsable de la web literària 'WMagazín', "aquests moviments enforteixen les editorials petites i mitjanes perquè generen un buit que algú ha d’omplir. Les editorials independents tenen un públic". En altres paraules: hi ha dos grups voraços que competeixen pel mercat i tenen recursos per fer-ho. Però el mercat és inquiet, i sobretot fèrtil.

"Aquests moviments generen un buit que algú ha d’omplir", diu Winston Manrique

"Mentre continuïn sorgint editorials petites –diu López–, que és el fenomen que s’ha produït a Espanya en els últims anys, jo no em preocuparia en excés. Em preocuparia que aquestes editorials que fan una tasca magnífica quant a descobriment i recuperació d’autors desapareguessin. Llavors sí que crec que la concentració seria un problema".