El cinema espanyol aposta també per normalitzar els trastorns mentals

No només és que Sirat explori espais mentals normalment reservats a col·lectius específics vinculats a les festes rave, és que el seu director, Oliver Laxe, ha abordat obertament aquest debat a la majoria d'entrevistes que ha concedit en els últims mesos.

"Contemplar la nostra vida amb claredat"

Laxe parla de la por a la mort, de l'Islam i de l'espiritualitat. En una entrevista a EL PERIÓDICO, explica que "els personatges de la pel·lícula formen una comunitat de cicatrius. Tots els éssers humans tenim ferides, però, a diferència d'ells, ens hem acostumat a no mirar cap a dins perquè no volem enfrontar-nos a elles. És també per això que som una societat tan tanatofòbica, que ha donat l'esquena a la mort i els seus cerimonials. Però, quan arriba el moment, la vida et colpeja, et posa al límit de l'abisme i et diu que t'obligues a connectar amb tu mateix, a lluitar amb les teves ferides; aquesta és la nostra eina per a l'emancipació. I hem de reflexionar sobre la mort, i veure-la no com el final, sinó com el passaport cap a alguna cosa més. Només així podrem contemplar la nostra vida amb claredat."

Altres estrenes de l'any, de format més comercial i menor impacte a la taquilla, com Wolfgang, basen el seu argument en la realitat de trastorns mentals com, en aquest cas, el Trastorn de l'Espectre Autista (TEA).

I ho fa d'una manera diametralment oposada a la polèmica Toc, toc que tan poc va agradar a les persones afectades pel Trastorn Obsessiu Compulsiu. Wolfgang humanitza, normalitza i fa descobrir el trastorn a través del vincle, del retrobament, de la reconciliació. I de la música.

També el format del thriller ha permès abordar qüestions psicològiques com l'agorafòbia, a la pel·lícula 'El instinto', que es centra en l'agorafòbia que pateix un arquitecte, protagonista de l'argument.

"Sentir necessita el temps de l'humà"

Altres directors destacats de la nit dels Goya, com Alauda Ruiz de Azúa, directora de la 13 vegades nominada Los Domingos als Goya, ha reflexionat a les entrevistes que ha concedit, sobre qüestions relacionades amb "El cinema és sentir i sentir necessita el temps de l'humà", va reivindicar en recollir un guardó als premis Feroz. "Per sota del racional ha d'estar l'emocional i l'humà", ha declarat a El País.

Aitor Arregui, director d'una altra de les nominades a la millor pel·lícula espanyola de l'any, Maspalomas, ha parlat del valor del cinema, en declaracions a la cadena Ser, en aquests termes: "M'ha donat referències, m'ha donat espiritualitat i m'ha donat raonament. Llavors, formar part d'aquesta gran narrativa, explicant la teva 'estrofeta', doncs a mi em dóna pau i em genera sentit."

"L'única manera d'acabar amb el patiment"

I ja directament en el terreny del documental, el 2025 es va estrenar 'El estigma del silencio', que aborda de cara l'anomenada "epidèmia" del suïcidi, ho fa amb suport institucional i d'entitats. I amb testimonis directes que afirmen que el suïcidi "és l'única manera que veig d'acabar amb el sofriment que tinc aquí; només vull tenir una vida amb els meus dies bons i els meus dies dolents, tornar a recuperar el somriure".

Notícies relacionades

Una adequada intervenció terapèutica de les infermeres redueix la durada dels ingressos, segons un estudi de la UB

Josep Antoni Ramos-Quiroga, psiquiatre: “Hem classificat els trastorns mentals per símptomes perquè no teníem cap altra eina”

La proposta d'aquest documental uneix la vivència, la visió dels experts amb un to respectuós i la veu de la cantant Rozalén. "Parlar del suïcidi no ho fomenta, el que mata és el silenci", és una de les frases d'aquesta proposta que no perd el missatge d'esperança.

En un cas de suïcidi també es basa una de les nominades a millor curtmetratge de ficció: Ángulo muerto. Tot això confirma que la salut mental i la gestió emocional és part ja destacada de la narrativa cinematogràfica espanyola actual.