07 d’abr 2020

Anar al contingut

D'A FILM FESTIVAL

Carla Simón: "Ens continua costant parlar de la sida"

La directora d''Estiu 1993' presenta al D'A el curtmetratge 'Después también', encàrrec de la CESIDA, en què reflexiona sobre l'estigmatització que encara envolta la malaltia

Beatriz Martínez

Carla Simón: "Ens continua costant parlar de la sida"

Han passat dos anys des que la cineasta Carla Simón (Barcelona, 1986) va sorprendre a tothom amb la seva delicada ‘opera prima’, ‘Estiu 1993’, en la qual es va encarregar de ficcionar alguns dels seus records d’infància, quan, després de perdre els seus pares a causa de la sida amb tot just sis anys, va haver de marxar a viure amb els oncles i començar una nova etapa, al mateix temps que aprenia a gestionar el sentiment d’orfandat i d’absència. 

La directora és conscient que la sida és un tema que l’acompanyarà sempre després d’aquella experiència traumàtica, així que no va tenir cap dubte a col·laborar amb la CESIDA, la Coordinadora Estatal del VIH i Sida, quan li van oferir formar part d’una de les seves campanyes per conscienciar la població (en especial els joves) que es tracta d’una malaltia que continua transmetent-se de manera molt alarmant: a Espanya, al voltant de 10 contagis al dia.

“Vam estar fent moltes voltes al missatge que volíem oferir”, explica la directora a EL PERIÓDICO. “Està clar que el que més preocupa és la transmissió, no utilitzar protecció en les relacions sexuals. Però això és una cosa que resulta molt difícil de controlar, així que vam optar per centrar-nos en el test, en la importància de saber si tens o no el virus. Si tothom que té el VIH ho sabés, podria tractar-se i arribaria un moment en què la càrrega vírica seria tan baixa que no es transmetria i s’aniria erradicant la malaltia. Però no es pot arribar a això perquè molta gent no sap que el té”.

El resultat de tots aquests qüestionaments i reflexions prenen forma a ‘Después también,’ un curtmetratge de 23 minuts que, tot i que va ser presentat l’1 de desembre, Dia Mundial de la Sida, ara s’estrena al D’A Film Festival. A la peça, la càmera de Simón segueix un jove, Edu (Berner Maynés), i la seva trajectòria des que una de les seves parelles sexuals li comunica que és portadora del VIH –i que, per tant, ell podria haver-se encomanat– fins que compra en una farmàcia un test per fer-se la prova i s’enfronta al moment de conèixer-ne els resultats. “No volíem parlar a través de la por, però no es podia passar per alt que, evidentment, és una putada contraure el VIH i que és millor no arribar-hi”.

El guió de ‘Después también’ ha sigut escrit a sis mans per la mateixa Carla Simón, per Valentina Viso –guionista de pel·lícules com ‘Tres dies amb la família’ o ‘María (y los demás)'– i per l’actriu Aina Clotet, molt conscienciada i coneixedora del tema gràcies al seu pare, el doctor Bonaventura Clotet, eminència en la recerca en la malaltia. I encara que el veritable protagonista sigui Berner Maynés (un autèntic descobriment), també apareixen les dues nenes d’‘Estiu 1993’, Laia Artigas i Paula Robles, ja que a Carla Simón li venia de gust rodar amb elles per continuar plasmant en pantalla el seu creixement.

Emocions viscerals

La directora torna a manejar la subtilesa expressiva a través d’una càmera que capta tot el procés que condueix l’Edu a aquell moment crític que el porta a conèixer una informació que marcarà de forma irremeiable un punt d’inflexió en la seva vida. Són tantes les idees que bullen en aquells 23 minuts, tantes emocions viscerals, que podria haver sigut perfectament el germen d’un llargmetratge. “Ho dèiem quan ho fèiem. És tan fort tot el que envolta el tema del VIH i la idea de contreure'l que dona per a molt, per això el curt ens ha quedat una mica llarg de durada”.

Carla Simón pensa que el cine espanyol no ha tractat prou la sida perquè es continua considerant un tabú, per això va acceptar el projecte, per parlar del que significa avui dia i per dilapidar la idea que està associat a una condemna per fer una cosa dolenta, quan en realitat ens pot passar a tots. “És una de les malalties en la qual la ciència ha avançat més en menys temps. Molt ràpidament es van trobar solucions perquè la gent pogués viure amb el VIH. No obstant, l’estigma continua sent-hi i socialment s’ha progressat molt poc, ens continua costant parlar del tema”.