CITA CINÈFILA

El novè i millor D'A Film Fest es prepara per arrencar motors

El novè i millor D'A Film Fest es prepara per arrencar motors
2
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La cinefília local compta des de fa temps els dies que queden per al 25 d’abril, quan arrencarà una nova edició del D’A Film Fest. És la ja novena edició d’una trobada en constant creixement a tots els nivells. Pel costat del públic, el 2017 va créixer un 30% respecte al 2016; el 2018 va créixer un 22% més. Aquest any programa més pel·lícules que mai (114 entre curts, llargs i migmetratges), i també reparteix la seva xifra rècord de premis.

“Als premis hi ha les principals novetats”, explica el director del certamen, Carlos R. Ríos. “El premi Talents [al millor film d’un director amb un màxim de dues pel·lícules] passa dels 6.000 als 10.000 euros. I la secció ‘Un impuls col·lectiu’ [dedicada al cine espanyol en els marges] passa a ser competitiva: es concedeixen el premi Movistar+, que consisteix en l’adquisició dels drets d’emissió per 12.000 euros, i el OpenECAM, amb el qual l’Escola de Cinematografia i de l’Audiovisual de la Comunitat de Madrid ofereix les seves instal·lacions per a la realització del següent film del guanyador o guanyadora”.

¿Més canvis? No. Si alguna cosa no està trencada, no serveix gaire arreglar-ho. El festival continua fidel a la seva missió central: projectar sobretot llargs, sobretot de ficció, sobretot marcats per una visió personal, el que no significa necessàriament que les pel·lícules siguin opaques o difícils de disfrutar. 

El D’A té els seus autors de capçalera, directors més o menys consagrats que solen treure a la secció no competitiva Direccions. Aquest any repeteix gent com Hong Sang-soo (per partida doble, amb ‘Grass’ i ‘Hotel by the river’), Andrés Duque (per primera vegada en aquesta secció amb ‘Carelia: Internacional con documento’), Ryûsuke Hamaguchi (‘Asako I & II’), Lav Diaz (‘Season of the devil’), Valeria Bruni Tedeschi (‘La casa de verano’)... “El que fem és cuidar directors afins. En alguns casos, Direccions ha servit perquè alguna pel·lícula d’un cineasta important trobés distribuïdora”, afirma Ríos.

Cinc sessions de curts

El D’A recolza també consciència el nou talent, i això inclou el que no es deixa domar. La seva secció ‘Un impulso colectivo’ acull les propostes estatals més experimentals, o “amb menys ficció reglada”, com diu Ríos. Una mica per petició popular, aquest any es podran veure un nombre molt considerable de curts, gairebé una trentena. “Són cinc sessions que formen una espècie de panoràmica de la producció de curts més aclamada entre 2018 i 2019”.

Notícies relacionades

Quant a la retrospectiva, com sempre en aliança amb la Filmoteca, Ríos justifica així l’elecció com a homenatjat de Christophe Honoré, el crític de cine ficat a cultivador del musical quotidià: “Provem, en la mesura possible, de no repetir-nos. Aquest any era atractiu fer alguna cosa amb Carlos Reygadas [del qual es projecta ‘Nuestro tiempo’], però ja havíem fetAmat Escalante el 2017 i el perfil era massa semblant. Honoré és un director imprescindible, molt contemporani, pròxim a l’esperit D’A”.

El novè i probablement millor D’A arrencarà dijous amb la projecció d’‘Un hombre fiel’, de Louis Garrel, a la sala 5 de l’Aribau (no hi ha entrades), i tancarà fastos al Teatre del CCCB amb ‘Els dies que vindran’, de Carlos Marqués-Marcet. Rere el tancament de l’Aribau Club, el campament base s’ha traslladat als Aribau Multicines.