MAQUETES FIDELS

Així haurien sigut l'helicòpter i l'ala delta de Leonardo da Vinci

L'exposició 'Observa. Qüestiona. Experimenta' materialitza quatre dissenys del geni del renaixement

La mostra, que celebra el vessant científic del creador en el cinquè centenari de la seva mort, recorrerà Espanya

fcasals47770492 barcelona 12 04 2019 icult exposici n de leonardo da vinci e190415173121

fcasals47770492 barcelona 12 04 2019 icult exposici n de leonardo da vinci e190415173121 / FERRAN NADEU

4
Es llegeix en minuts
Natàlia Queralt

Leonardo da Vinci va passar moltes hores observant el vol dels ocells i els insectes mentre prenia apunts i esbossava dissenys als seus quaderns. Li interessava l’ús i el funcionament dels tendons de les aus per poder reproduir el moviment de les ales, que quan volen semblen abraçar l’aire. El resultat de les seves investigacions va ser l’ornitòpter, una màquina voladora sense ales que va dissenyar a imitació del vol dels ocells i que posteriorment va inspirar la creació de l’ala delta.

Un grup d’enginyers amb la col·laboració de l’assessor científic i expert en Leonardo da Vinci Pascal Brioist han reproduït a escala real i amb materials del nostre temps quatre dels prototips que va dissenyar el geni: l’esmentada màquina voladora precursora de l’ala delta; el cargol aeri, considerat com el primer prototip del futur helicòpter; l’home de Vitruvi, un dels estudis pioners sobre les proporcions del cos humà, i el barco de pales, considerat un antecedent dels barcos de vapor de rodes que navegaven pel Mississipí.

Aquestes impressionants maquetes, resultat de dos anys i mig de treball en equip, formen part de l’exposició itinerant 'Leonardo da Vinci. ‘Observa. Qüestiona. Experimenta’, organitzada per La Caixa en col·laboració amb el Castell de Clos Lucé-Parc Leonardo da Vinci per commemorar els 500 anys de la seva mort, el 2 de maig de 1519, precisament al Castell de Clos Lucé, a França. La primera parada i inauguració de la mostra, que viatjarà durant set anys per diferents ciutats d’Espanya, tindrà lloc la pròxima setmana a Màlaga. Està previst que segueixi el seu recorregut a Valladolid i Cartagena i, de moment, es desconeixen les dates i els llocs de les seves hipotètiques escales a Catalunya.

Símbol del renaixement

Considerat com un símbol de l’home del renaixement, Da Vinci va ser pintor –entre les seves obres més cèlebres es troben 'La Gioconda' i 'El Sant Sopar'–, escultor, dibuixant, enginyer, arquitecte, músic, filòsof i inventor. Però, per damunt de tot, va ser una persona avançada al seu temps amb idees modernes i premonitòries que continuen fascinant al segle XXI. "Les màquines exposades no han sigut mai creades amb tanta fidelitat als dibuixos originals", explica Brioist. "Si el dibuix de Da Vinci no funciona perquè conté errors és important mantenir-se fidel als seus dissenys, ja que en el cas contrari estaríem alterant el seu pensament", afegeix. Brioist reivindica la necessitat de comptar amb historiadors en els projectes per conservar l’esperit i l’honestedat de l’artefacte en qüestió, i en cap cas preposar la funcionalitat.

Una imatge de l’exposició sobre Da Vinci / FERRAN NADEU

Aquest projecte, a què EL PERIÓDICO va tenir accés aquest dilluns en una mena d’assaig general al CosmoCaixa de Barcelona, pretén anar més enllà del concepte tradicional d’exposició i convertir-se en una experiència per al visitant amb l’objectiu d’acostar l’actitud curiosa de Da Vinci davant la vida com una manera de mirar el món.¿Per què és tan important fer-se preguntes sobre els objectes i els fenòmens que ens envolten? Aquesta és una de les qüestions que planteja la projecció audiovisual introductòria, que anima els més petits a ser curiosos en el seu dia a dia. ¿Com funciona el sistema circulatori? ¿El recorregut de la sang al cos humà és similar al de la saba en les plantes? ¿Per què l’aigua del mar no pot pujar fins al cim d’una muntanya? Mitjançant l’ús del mètode científic, basat en la prova i l’error, Da Vinci va esbrinar les respostes a les preguntes que es va plantejar estimulat per la seva curiositat insaciable. I és precisament aquesta curiositat la que busca reivindicar la mostra que assenyala l’observació i el pensament crític com valors fonamentals en l’educació.

Interès per la ciència

Notícies relacionades

"Tenim el gran repte de crear formes pedagògiques i lúdiques perquè els nois i les noies s’interessin per la ciència, desenvolupin la curiositat i aprenguin a treballar en equip", afirma Brioist. "Un altre dels desafiaments actuals és que les persones puguin aproximar-se a les ciències sense ser científics. Avui comptem amb eines molt útils, com per exemple la tecnologia 3D, que facilita la comprensió de conceptes i processos complexos, i que hem d’utilitzar tant als museus com a les escoles".

Un plafó de la mostra / FERRAN NADEU

L’exposició es desenvolupa en tres espais: interior, exterior i virtual. A través de contingut audiovisual, jocs interactius que requereixen treball col·laboratiu, exhibició de maquetes a escala real i realitat augmentada, les famílies i els nens tindran l’oportunitat de connectar amb una de les ments més brillants del renaixement. Menció especial per a l’aplicació, dissenyada com a eina didàctica, que mitjançant l’escaneig de codis QR permetrà veure quin aspecte haurien tingut els dissenys realitzats amb els materials originals de l’època. A més de poder contemplar com haurien sigut els seus moviments tal com Da Vinci els va descriure als seus quaderns. Uns quaderns que han sigut clau per a la realització d’aquesta exposició i dels quals una part important es conserva al Castell de Clos Lucé.