'El hijo del acordeonista': el pes de l'herència

Que una adaptació literària sigui correcta pot ser per a uns un alleujament i per a altres una decepció. Entre aquest terme mitjà bascula la translació en imatges del ric imaginari de Bernardo Atxaga abocat a la seva novel·la ‘El fill de l’acordionista’. Fernando Bernués firma una pel·lícula clàssica, ben narrada (a través de les transicions temporals), però massa convencional a l’hora d’explicar la història del personatge a través d’una explicativa veu en off. Potser per aquesta raó, els seus millors moments són aquells en què a través de només unes mirades se sintetitza l’escissió ideològica, el germen de l’odi al País Basc i el consegüent naixement d’ETA.