Anar al contingut

ELS ANTECEDENTS D'UN GRUP QUE VA MARCAR ÈPOCA

De Hyde Park al Vallès

La banda, pionera de l'art-rock, va debutar a Espanya el 1973 amb dos concerts a Granollers, no lluny del circuit de Montmeló, on actuarà el pròxim estiu

Jordi Bianciotto

De Hyde Park al Vallès

 Neo Sala deia aquesta setmana que potser estava “predestinat” que el Doctor Music Festival acabés al Circuit de Barcelona-Catalunya, Montmeló, després d’haver de descartar la seva ubicació històrica a Escalarre. Pel que respecta a King Crimson, el canvi té gràcia: va ser a la veïna Granollers on el grup va actuar per primera vegada a Espanya, el 27 i 28 de novembre de 1973, per obra i gràcia de Gay & Co. I en aquesta ciutat s’havia celebrat dos anys abans el pioner Festival de Música Progressiva.

Jakko Jakszyk, actual cantant del combo de Robert Fripp, res sap dels remots fils que relacionen el rock progressiu amb el Vallès Oriental, però en aquella època era un adolescent que tenia un veí que “posava tot el dia King Crimson i cançons com ‘21st century schizoid man’”, recorda, i d’aquí, apunta, la seva proximitat al sentit estil vocal de Greg Lake. Tot, o gairebé, porta Jakszyk al món de King Crimson: la seva dona, i mare dels seus dos fills, és la model Amanda Giles, filla del que va ser primer bateria del grup, Michael Giles.

Estrena entre multituds

Aquell primer King Crimson es va estrenar en gran, a Hyde Park, Londres, el 5 de juliol de 1969, davant de mig milió de persones, concert encapçalat pels Rolling Stones (en què van presentar guitarrista, Mick Taylor). El seu debut, ‘In the court of Crimson King, el va col·locar en l’avantguarda d’un rock psicodèlic, o art-rock, banyat en sons de melotró i textos fantasiosos de Pete Sinfield. Però el gradual lideratge de Fripp aviat va encaminar el grup cap a nous reptes: la mística hippy d’‘Islands’ (1971, amb la peça ‘Formentera lady’) o les arestes avantguardistes de ‘Red’ (1974), influents en ismes futurs, del postpunk al metall passant pel postrock, el math-rock o, sens dubte, el prog-rock (etiquetes de què Fripp es fotia ahir a Londres).

Després d’un període d’hibernació, el grup va despertar amb la seva trilogia en la dècada dels 80 (concert a l’estadi Narcís Sala, l’agost de 1982, compartint cartell amb Roxy Music), i de nou als 90 (la formació coneguda com el doble trio) i entrat el nou segle (retrobaments a Zeleste i al Poble Espanyol). Però la banda actual es distancia de l’era associada al cantant i guitarrista Adrian Belew. L’estil de Jakko Jakszyk és diferent: actitud vocal serena i discreció escènica, sense indicis de ‘front-man’.

A Jakszyk, la devoció per King Crimson li ve de lluny: va ser cantant de l’agrupació d’exmembres 21st Century Schizoid Band. El punt feble de la banda actual és el material nou: Fripp va saldar amb un estrident i alleujat “¡no!” la pregunta de si planejava un disc d’estudi, si bé en directe sona material fresc. “Tenim uns 45 minuts de música nova que podem tocar, cançons com Meltdown”, apunta Jakszyk en al·lusió al títol del seu disc gravat en directe el 2017 a Mèxic. Material que potser sona en la tornada a la seva comarca fetitxe del Vallès.