Sayaka Murata: «Al Japó moltes dones estan vivint un moment de presa de consciència col·lectiva"

Keiko Fukuruwa té 36 anys, treballa a temps parcial en una 'konbini’, –botiga oberta les 24 hores–, viu en un petit apartament a Tòquio i és soltera. Aparentment, no ha fet res reprotxable a la vida i segueix aquella vella i sana premissa de viu i deixa viure. Tot i així, la seva família, les seves amigues i els seus companys de feina s’entossudeixen a recordar-li que ha de buscar un home respectable (o no), una ocupació digna i fills, abans que se li passi l’arròs.   

Aquest és l’argument de l’última novel·la de l’escriptora japonesa Sayaka Murata (1979),'La dependienta' / 'La noia de la botiga 24 hores' (Duomo/ Empúries), que ha sigut reconeguda amb el prestigiós premi  Akutagawa que li ha aportat un milió d’exemplars venuts al Japó i els drets de traducció adquirits per 31 països.  Es tracta d’una crítica ferotge a la pressió que exerceix la societat nipona sobre les dones solteres perquè encaixin en els estereotips de ‘bona mare’ i ‘bona muller’: “Moltes dones em donen les gràcies per haver verbalitzat la pressió social que pateixen i m’han confessat que han sentit la necessitat de casar-se i tenir fills, per convertir-se en qui s’espera que siguin.” L’autora és conscient que el seu país no és precisament una referència en qüestions d’igualtat de gènere:  "Les dones estan vivint un moment de presa de consciència col·lectiva". 

Fins fa poc, Murata, que va debutar el 2003 com a novel·lista, combinava les seves tasques d’escriptora amb una feina per hores en una ‘konbini’. Una decisió que, com li passa a la protagonista, el seu cercle pròxim no acabava d’entendre.

L’automatització social 

Després de l’èxit del seu últim llibre, va deixar la botiga per l’escriptura. “Estic escrivint el meu pròxim llibre, 'Un marcià a la terra', al menjador de l’editorial perquè necessito que hi hagi soroll per concentrar-me, com en la 'konbini’

on vaig treballar”, confessa l’autora. El microcosmos de la botiga va ser el que va inspirar aquesta novel·la que, en ocasions, terroritza per les descripcions dels dependents de l’establiment, més pròximes als autòmats que als humans. I allà s’amaga una reflexió sobre la identitat i la individualitat, en una societat de valors tradicionals que premia l’homogeneïtzació.

Un altre dels temes que aborda Murata és la marginalització i la sobreexposició que experimenten aquells, –homes i dones–, que intenten viure aliens a les normes establertes: “Keiko, la protagonista, decideix posar-se la

màscara de persona normal per deixar de ser qüestionada constantment”. No obstant, l’únic lloc on sent que encaixa és a la botiga: amb les seves funcions de dependenta i un manual d’instruccions que li

indica com ha de procedir en cada moment. “Vaig compartir amb la protagonista la sensació que tots parlaven de mi per treballar en una botiga a temps parcial i pel meu mode de vida”, assenyala. I ho sap bé, ella que ha decidit viure sola –fins fa poc ho feia amb els seus pares– no gaire lluny de la vivenda familiar.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Quan se li pregunta per les seves influències literàries, Sayaka Murata cita Reiko Matsuura, qui ha escrit obres de caràcter i pensament feminista, Yukio Mishima, que va ser candidat al Nobel de Literatura i Kobo Abe, que

escrivia sobre l’experiència de l’individu en la societat contemporània.