La memòria històrica d'Antonio Altarriba, Gran premi del Còmic Barcelona

Sobretot amb la memòria familiar i històrica de la guerra civil i la postguerra que va exorcitzar en les celebrades ‘El arte de volar’ (Premi Nacional 2010) i després a ‘El ala rota’, i amb una trilogia del ‘jo’ (tots a Norma) que l’ha portat a explorar les parts més fosques de la ment humana, Antonio Altarriba (Saragossa, 1952) ha forjat en els últims anys una de les carreres més sòlides com a guionista de còmic, una trajectòria que aquest divendres li ha valgut el Gran Premi del Còmic Barcelona.

Ha pujat Altarriba a l’escenari de la renovada gala del festival després d’Albert Monteys  (Barcelona, 1971), històric d’‘El Jueves’ i cofundador d’‘Orgullo y satisfacción’, que gràcies a ‘¡Universo!’ (Astiberri), “per unir la irreverència del còmic d’humor i la profunditat de la ciència-ficció clàssica”, s’ha alçat guanyador del Premi a Millor Obra d’autor espanyol. La paritat ha brillat al podi amb el guardó a la nord-americana Emil Ferris, amb ‘Lo que me gusta son los monstruos’ (Reservoir Books), i amb el d’Autor revelació a María Medem, amb ‘Cenit’ (Apa-Apa), per “contribució al còmic d’avantguarda”. 

La novetat d’aquest any ha sigut el primer premi al Millor còmic infantil o juvenil, que s’ha estrenat reconeixent, “per la seva sensibilitat per reflectir el pols vital de l’adolescència”, ‘El árbol que crecía en mi pared’ (Sallybooks), de Lourdes Navarro. 

El guardó al Millor fanzín ha sigut per a ‘Saxífono’, reconegut pel rigor, el disseny i el dibuix d’uns autors que inicien la seva carrera”. 

Més informació ben aviat.