Matt Ruff: "El 'territori Lovecraft' més amenaçador és el del racisme"

Ni més ni menys que J. J. Abrams (‘Perdidos’, ‘Star Trek’, ‘Star Wars’, ‘Cloverfield’), Jordan Peele (director de ‘Get out’, ‘Us’, coproductor d’‘Infiltrado en el KKKlan’, narrador de l’imminent ‘remake’ de ‘The twilight zone’), Misha Green (‘Underground’) i Ben Stephenson (executiu de la BBC i ara a Bad Robot) s’han sumat com a productors executius de ‘Lovecraft country’, la sèrie d’HBO, en període de rodatge i l’emissió de la qual està prevista per al 2020. Alguna cosa especial veurien a la novel·la de Matt Ruff publicada el 2016 i que aquest mes ha arribat traduïda a Espanya com a ‘Territorio Lovecraft’. Si el veritable territori de les inquietants narracions de terror còsmic d’H. P. Lovecraft eren la real Providence i el triangle format per les fictícies Arkham, Dunwich i Insmouth, en la novel·la de Ruff, que ha contestat un qüestionari per escrit, el terror comença a desencadenar-se en una inquietant Ardham, on s’encamina, en la primera de les seves missions, que enfrontarà diverses lògies d’invocadors de monstruositats lovecraftianes, una família d’afroamericans (Atticus, veterà de Corea i fan de la ciència-ficció; el seu oncle George, editor d’una guia de viatges segurs per a negres a l’Amèrica dels 50; el seu pare, Melrose; el seu germà dibuixant de ciència-ficció, Horace, i les germanes Letitia i Ruby). 

¿Tenia l’adaptació audiovisual al cap quan va escriure la novel·la? Algunes escenes d’acció, o l’estructura de capítols semiindependents, semblen estar dissenyades amb aquest propòsit, o amb aquesta inspiració, almenys.

Originalment, vaig concebre 'Territorio Lovecraft' com una sèrie de televisió. Això va ser el 2007, i els productors amb què estava parlant en aquell moment no hi estaven interessats, i per aquest motiu vaig tornar a imaginar la història com una novel·la. L’estructura del llibre certament va estar influïda per aquest fet: és l’equivalent literari d’una temporada de televisió, amb cada capítol com un episodi independent i com a part d’una història d’arc més gran. Quant a l’estil i el ritme de les escenes d’acció, així és com escric. Sempre he estat tan inspirat pel cine i la televisió com ho he estat per altres escriptors de prosa, i per això totes les meves novel·les tenen una sensació cinematogràfica.

¿Hi ha alguna cosa que ens pugui explicar sobre la sèrie que HBO estrenarà? ¿Ha tingut algun paper en el seu desenvolupament?

Vaig compartir moltes notes i material d’investigació amb la 'showrunner' de la sèrie, Misha Green, abans que comencés a escriure’n els guions, i estic disponible com a recurs si ella o HBO volen informació sobre alguna cosa, però no estic directament involucrat en el dia a dia de la producció. Vaig tenir l’oportunitat de visitar un dels sets de filmació a Chicago, i l’elenc i l’equip van ser increïbles de veure. Tinc moltes ganes de veure la sèrie acabada.

¿Escriurà una seqüela del llibre? ¿O la seqüela serà una segona temporada potencial, sense necessitat d’una versió literària prèvia?

Puc escriure una seqüela de la novel·la, però la meva esperança és que el programa de televisió tingui una llarga vida amb moltes temporades, independentment del que faci a continuació.

Recentment, he llegit 'La balada de Tom el Negro', de Victor LaValle, una versió d’'El horror en Red Hook', de Lovecraft, amb protagonista negre. Avui dia, ¿és possible ingressar al territori de Lovecraft sense sentir l’obligació moral d’abordar el problema racial?

Depèn del que entengui per "entrar al territori de Lovecraft". H. P. Lovecraft va ser un autèntic supremacista blanc, per la qual cosa si estàs mirant de crear un retrat honest del personatge, o estàs lluitant amb el seu llegat, el seu racisme en formarà part. D’altra banda, si només estàs explicant una història sobre horror còsmic i monstres de més enllà del temps i l’espai, llavors no, no has d’esmentar la raça en absolut, llevat que ho desitgis. Però és possible que vulguis fer-ho. Si el racisme segueix sent una força poderosa en la societat, incloure'l, fins i tot en una història que no tracta sobre la raça, pot fer que el relat resultant sigui més realista, cosa que al seu torn fa que la fantasia sigui més rica i més creïble.

Hi ha un passatge rellevant del llibre, quan un personatge (blanc) adverteix altres personatges (afroamericans) sobre certs perills del més enllà. Però ells se’n riuen, perquè ja saben el que és viure en un món perillós. ¿És tan monstruós el món de fantasia que apareix en el seu llibre com el món real de l’Amèrica segregada als anys 50?

“Aquesta és la pregunta fonamental que planteja la novel·la: ¿quina és l’amenaça més gran per a la seguretat i el seny, el fantàstic ‘territori de Lovecraft’ de la màgia i els monstres o el ‘territori de Lovecraft’ mundà del racisme i la supremacia blanca? I crec que la resposta és clarament mundana, perquè fins i tot si creus en l’horror còsmic, el racisme afecta més persones, i no has d’anar a regirar en una tomba per trobar-lo.

Durant la seva última visita a Barcelona la premio Hugo N. K. Jemisin ens va explicar com d’incòmoda era la doble condició de 'nerd' i dona afroamericana fins fa poc. Aquesta incomoditat apareix, en grau superlatiu, en dos personatges, Atticus i Horace. ¿Quina ha sigut l’evolució del ‘fandom’ afroamericà en els últims anys?

Crec que el canvi més important és que el ‘fandom’ afroamericà s’ha tornat molt més visible per a les persones que se’n troben fora. Recordo que en la dècada de 1990, les qualificacions de Nielsen van revelar que 'Expedient X' era molt popular entre els espectadors negres, i hi havia articles periodístics que intentaven explicar aquest 'misteri', ja que tots assumien que els negres no llegien ni veien ciència-ficció. Ara, gràcies a l’èxit d’autors com Nora Jemisin i cineastes com Jordan Peele, la publicació i Hollywood s’han adonat tardanament del fet que els 'nerds' negres realment existeixen i tenen milions de dòlars per gastar. Per tant, en el futur, hauríem de veure molts més mitjans que els tinguin en compte.

Recentment es va publicar a Espanya ‘Agentes de Dreamland’, un altre llibre amb fortes relacions amb l’univers de Lovecraft. ¿Se sent membre d’un grup d’'escriptors neo-Lovecraft’, amb algun tipus d’afinitats? ¿Podria esmentar altres autors que comparteixen aquest interès no només en el concepte genèric d’horror còsmic (s’hi podria incloure Stephen King i cadascun dels seus seguidors), sinó en la mitologia específica de Lovecraft?

Soc un gran fanàtic dels escrits de Victor LaValle, i per tant, em sentiré afalagat que em considerin part del mateix grup que ell. Però la veritat és que les meves novel·les són totes molt diferents: 'Territorio Lovecraft’ és el meu primer treball d’horror, i la meva següent novel·la, el llibre que acabo de finalitzar, és una història de ciència-ficció sobre realitat virtual i videojocs. No sé si té sentit veure’m com a part d’un moviment. Ho descriuria com que m’ha tocat el meu torn en un gènere de ficció que sempre ha sigut popular als Estats Units. Quant a altres autors: no és un horror còsmic, però recomanaria la novel·la de Paul La Farge 'El océano de la noche'. Igual que 'Territorio Lovecraft' i 'La balada de Tom el Negro' es relaciona amb el llegat de Lovecraft d’una manera realment interessant.

Notícies relacionades

Els nets gamberros de Lovecraft

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Malgrat que es mou en el territori de Lovecraft, l’estil de la seva escriptura no pot ser més diferent. ¿Per què?

La resposta curta és: perquè no vaig néixer el 1890. Vaig esmentar la influència de la televisió i el cine anteriorment, i crec que això va tenir un gran impacte, no només en la meva escriptura, sinó en com tots expliquen històries ara. Per exemple, el ritme ha arribat molt més ràpid. On un escriptor a començaments del segle XX podria passar paràgrafs que descriuen com un personatge va passar d’un punt A a un punt B, un autor contemporani sovint passarà directament d’una escena a la següent, confiant que una audiència familiaritzada amb els talls de salt cinematogràfic podrà seguir endavant.