Glenn Hughes, recreació amb ànima a l'Apolo

Tot i que en els seus concerts sempre ha inclòs cançons de Deep Purple, Glenn Hughes no és un artista de ‘revival’, ja que des dels 90, quan va superar les seves velles addiccions, ha publicat una vintena de discos ja sigui al seu nom o en projectes compartits. Per això ha causat enrenou entre els fans aquesta gira dedicada al repertori de la seva antiga banda, una conscienciosa immersió en l’univers porprat del període 1973-76 beneficiada per la seva excel·lent forma vocal, com vam poder comprovar aquest dilluns en un atapeït Apolo.

L’entrada en bloc de ‘Stormbringer’ ens va traslladar de cop al clàssic ‘Made in Europe’, amb la seva dinàmica devastadora i les notes de sintetitzador calcades a les de Jon Lord. Sí, Hughes va reproduir motllos, però basant-se més en els directes que en les preses d’estudi i deixant marge per a la improvisació. Lluint els seus mil·lenaris tons altíssims (‘Might just take your life’), recreant les influents trames ‘funky’ (‘Sail away’) i fent del ‘groove’ de ‘You fool no one’ un fornit contenidor obert a la picada d’ullet a ‘The mule’ i ‘High ball shooter’, al ‘Blues’ de Ritchie Blackmore (de suplir el ‘guitar hero’ es va encarregar amb dignitat el danès Soren Andersen) i al solo de bateria amb reminiscències d’Ian Paice.

Salvat pel rock

Evocació del passat amb ànima, modulant el to com la banda sabia fer en la seva època: de la mística de ‘You keep on moving’ al més explícit toc de funk, el de ‘Gettin tighter’, cançó que Hughes va dedicar al malaguanyat Tommy Bolin alçant el cap al cel. La vella estrella del rock es va posar espiritual en el tram final (“la música em va salvar la vida”), tancant els ulls i omplint ‘Mistreated’ de profundes inflexions soul i colant, com en els vells temps, un sentit tros de ‘Georgia on my mind’ en la repesca de ‘Smoke on the water’. I va prendre després la metxa amb un ‘Burn’ que va deixar la sala tremolant després d’una hora i mitja d’homenatge a la música d’una era.