18 febr 2020

Anar al contingut

CRÒNICA

Kim Lenz & Mario Cobo, contagiosa germandat del rock- and-roll a Badalona

La cantant californiana i el guitarrista barceloní van treure punta a les seves complicitats al festival Blues & Ritmes, nit culminada per Los Mambo Jambo Arkestra

Jordi Bianciotto

Kim Lenz & Mario Cobo, contagiosa germandat del rock- and-roll a Badalona

Haver arribat fins a la 30a edició com a festival de petita escala, noble historial i elevat criteri bé mereixia un festí com el d’aquest divendres al teatre Principal: un doble cartell d’"intensitat elevada", va anunciar el codirector del Blues & Ritmes, Guillem Vidal, amb vista a les essències del rock­and­roll originari i a la música americana en la seva accepció més expansiva, a càrrec de Kim Lenz & Mario Cobo i Los Mambo Jambo Arkestra.

La californiana presenta llargs vincles tant amb músics de la nostra escena com amb el mateix festival, així que se la va veure com a casa presentant, amb Cobo i la seva banda, i en primícia internacional, el seu flamant ‘Slowly speeding’. Una obra en la qual, com insinua el seu títol (‘accelerant lentament’), matisa els seus impulsos rockabilly més canònics obrint-se a la balada enrarida i embolicant-se en un cert obscurantisme gòtic amb reflexos ‘lynchians’. D’aquí va sortir el ritme pesat i una mica sinistre de ‘Bogeyman’, que va obrir la nit.

L’ombra de la mort

Darrere del gir de ‘Slowly speeding’, que l’acosta a la profunditat d’un Johnny Cash i l’allunya del ‘revival’ de gènere, no hi ha postureig, sinó experiències doloroses com la mort d’amics i col·laboradors: de Nick Curran (2012) a la recent d’Scotty Tecce, el que fos bateria de la seva banda The Jaguars. A ell li va dedicar ‘Deejay’, recordant que la va acompanyar "l’altra vegada a Badalona", vuit anys enrere.

Lenz introspectiva però també salvatge, presumint de veu exuberant amb puntes histriòniques, arrossegant en el rock-and-roll de ‘Tumble and fall’ o ‘That’s the breaks’. Trobadora del pantà o reina del rockabilly, va cobrir tots els registres ben acompanyada per l’exquisit joc de guitarres de Mario Cobo i Daniel Álvarez, el contrabaix d’Alfonso Alcalá i la bateria de Blas Picón, i va tocar sostre amb l’espasmòdic crit de guerra de ‘Cry wolf’.

El 30è aniversari del festival es va fondre després amb el 10è de Los Mambo Jambo, el grup de Dani Nel·lo, que la tardor passada es va convertir en Arkestra, amb 11 músics més abillats amb antifaços i barrets turcs en una picada d’ullet a la tropa de Sun Ra. Celebració amb glops llargs de rhythm’n’blues i swing llatí per tancar la nit, de ‘La maldición de los rockeros’ a ‘Carrera de ratas’, amb Cobo (exmembre del grup), escenificant una poderosa germandat del rock-and-roll.