Festival de Màlaga 2019: totes les claus del gran aparador del cine espanyol

El Festival de Màlaga celebra, des d’aquest divendres i fins al dia 24, la seva 22a edició amb la mateixa aspiració dels seus inicis: convertir-se en un aparador de bona part de la producció nacional i llatinoamericana i servir com a punt de trobada de la indústria per generar sinergies entre els diferents sectors. En els últims temps, el certamen s’havia caracteritzat per incloure dins de la seva programació pel·lícules populars, però també per descobrir nous talents dins de la nostra cinematografia, des de Paco León i Rodrigo Sorogoyen fins a Carlos Marqués-Marcet i Eduardo Casanova. A més, ha apostat pel cine dirigit per dones, convertint-se en autèntic protagonista gràcies a pel·lícules com ara ‘Estiu 1993’, de Carla Simón, i ‘Les distàncies’, d’Elena Trapé, les dues últimes triomfadores del festival.

Més que treballs de final de carrera

Les pel·lícules d’autors novells s’han convertit en una de les senyes d’identitat de la programació, tant a la Secció Oficial com a ZonaZine, on cada any es poden veure les propostes més arriscades. Entre les quals trobem ‘La filla d’algú’, un llargmetratge col·lectiu realitzat per alumnes de quart curs de l’ESCAC que bé podria treure els colors a molts dels directors veterans que operen en l’actualitat gràcies al seu potent dispositiu formal i al magnífic ús de la tensió que es genera a través del seguiment durant una frenètica jornada d’una d’esplèndida (i embarassada) Aina Clotet. 

De la UPF procedeix ‘Ojos negros’, debut en la direcció de Marta Lallana i Ivet Castelo i quart llargmetratge de la generació de noves realitzadores procedents de la universitat catalana després de ‘Les amigues de l’Àgata, ‘Julia Ist' i ‘Yo la busco’. Una pel·lícula d’iniciació a la qual posa música Raül Fernàndez, 'Refree'.

---

L’armada catalana

A més dels títols esmentats, a la secció oficial trobem un bon grapat d’estrenes molt esperades. És el cas d’‘Els dies que vindran’, amb la qual Carlos Marqués-Marcet torna a la competició després d’haver triomfat el 2014 amb ‘10.000 km’. En el film, torna a abordar les relacions sentimentals, en aquest cas, a través del seguiment de l’embaràs d’una parella que s’enfronta amb expectació i moltes pors del canvi de vida que suposa l’arribada d’un nadó.

Després de passar per Berlín, Neus Ballús porta a Màlaga ‘Staff only’, que té lloc en un ressort del Senegal que serveix com a escenari per posar de manifest les desigualtats culturals i socials entre una família espanyola i els treballadors natius.

Dani de la Orden, triomfador a la taquilla gràcies a ‘El mejor verano de mi vida’, adapta l’obra de Marta Buchaca ‘Litus’, que es va convertir en un èxit a la sala Flyhard i a l’Espai Lliure. També el dramaturg Esteve Soler trasllada a la gran pantalla la seva ‘Trilogía de la Indignación’ a '7 razones para huir’, un film capitular amb repartiment estel·lar en el qual es posa de manifest la deshumanització de la societat a través de l’humor molt negre.

A més, Salvador Simó, després de treballar en el departament d’efectes visuals de pel·lícules com ara ‘Les cròniques de Nàrnia’ i ‘Pirates del Carib’, ha traslladat les pàgines del còmic de Fermín Solís a una pel·lícula d’animació, ‘Buñuel en el laberinto de las tortugas’, que se centra en la figura del cineasta durant el rodatge de ‘Las Hurdes’.

---

Netflix i plataformes

Per primera vegada, la secció oficial de Màlaga inclou dues pel·lícules originals de Netflix, una fora de concurs, ‘A pesar de todo’, comèdia molt femenina dirigida per l’argentina Gabriela Tagliavini amb Blanca Suárez, Belén Cuesta, Macarena García i Amaia Salamanca interpretant quatre germanes; i una altra a competició, '¿A quién te llevarías a una isla desierta?' obra de teatre de Jota Linares que gira entorn de la identitat i que mira de descriure una generació abstreta i perduda. En el repartiment, Pol Monen, Andrea Ros i els televisius María Pedraza i Jaime Lorente.

Flooxer presenta ‘Vosotros sois mi película’, el documental de Carlo Padial sobre l’escàndol que va suposar durant el passat Festival de Sitges la projecció de ‘Bocadillo’, del ‘youtuber’ Wismichu. Un experiment sociològic i un retrat generacional entorn de l’era digital que podrà veure’s en cines abans de la seva estrena a la plataforma.

A més, es projectaran dues sèries de Movistar+, la segona temporada de ‘Gigantes’, d’Enrique Urbizu, i la primera d’‘Instinto’, ‘thriller’ eròtic amb Mario Casas les primeres imatges del qual semblen un encreuament entre ‘50 sombras de Grey’ i ‘Eyes wide shut’.

---

Cine llatinoamericà

Un altre dels grans focus de cada edició és la presència de pel·lícules procedents de les diverses cinematografies llatines, moltes de les quals coproduccions amb Espanya, com és el cas d’‘El despertar de las hormigas’, de la costa-riquenya Antonella Sudasassi, relat rural que explora la sexualitat femenina, un tema que comparteix amb ‘Niña errante’, de Rubén Mendoza. L’argentina ‘Aire’ s’endinsa en la maternitat en condicions asfixiants, mentre que ‘Insubmissa’, de Fernando Pérez i Laura Cazador, ens descobreix un cas real, el d’una dona que es va fer passar per home per exercir la medicina a la Cuba colonial.

La crisi de parella apareix en la peruana ‘Los helechos’, mentre que la joventut, la droga i la música punk es converteixen en protagonistes d’‘Esto no es Berlín’, procedent de Mèxic, igual com ‘Las niñas bien’, la segona pel·lícula d’Alejandra Márquez Abella. Realitat i fantasia es donaran lloc a ‘O grande circo místico’, de Carlos Diegues, un dels fundadors del Novo Cinema brasiler.

---

Documentals

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Dins del complet panorama que ofereix la secció, trobem cintes entorn de la memòria històrica, com la peruana ‘Las cruces’, la colombiana ‘Los fantasmas del Caribe’ i l’espanyola ‘Regresa El Cepa’, sobre la filmació de ‘El crim de Cuenca’, de Pilar Miró, una pel·lícula per la qual la seva directora va ser processada i que va acabar convertint-se en un símbol de llibertat en la Transició.

Però també destaquen les temàtiques LGTBI, com passa a ‘Fabiana’, la història d’una dona ‘trans’ que viu com a camionera nòmada viatjant per tot el Brasil, i a ‘Me llamo Violeta’, en la qual, a partir de l’experiència de dos joves transgènere, una d’elles, la filla de Nacho Vidal, es fa un recorregut per l’acceptació d’aquest col·lectiu al si de la nostra societat. També hi ha espai per a relats de lluita i superació, com el que s’explica a ‘Siempre fuerte, la historia de Pablo Ráez’, sobre el jove malagueny amb leucèmia que va desafiar tot Espanya des de la seva habitació de l’hospital a l’aconseguir un milió de donants de medul·la.