Carpanta i Tintín, comentaristes de l'actualitat amb sorna

Cada dia, cap a dos quarts de deu del matí i després d’haver donat un cop d’ull als diaris digitals,Javier Pérez Andújarconvoca el seu equip d’opinants, que vade Carpanta a Tintínpassant més o menys per qualsevol personatge de còmic que li agradi, i els posa a comentar l’actualitat. Els seus tuits amb un titular tret de la premsa del dia i una vinyeta treta d’una historieta per regla general de l’any de la Quica provoquen el riure dels seus seguidors amb més freqüència que una ruleta trucada fa guanyar la banca.

Un l’imaginava envoltat de piles de còmics i amb l’escàner en mà, potser fins i tot amb un arxiu temàtic de vinyetes com a recolzament, però res de res. Les vinyetes són captures de pantalla. No només això: tenen bastant a veure amb la casualitat. La cosa és tan fàcil com: “Poso a Google el nom d’un personatge que em sembla que li va bé a la notícia i una paraula clau, i si en surt alguna cosa bona, faig el tuit, i si no, doncs no –diu Pérez Andújar. Ep, n’hi ha molts que no surten».

Hi ha algun truc, és clar, per exemple conèixer fil per randa els personatges hi ajuda, i evitar les paraules evidents en favor d’altres que toquin menys el titular redunda en conjunts“més simbòlics, amb més força perquè la vinyeta no es limita a il·lustrar”.

Malgrat aquests ardits de jugador avançat, Pérez Andújar no dubta a atribuir a la “xamba” l’habitual brillantor de les rimes establertes, unes hilarants, d’altres iròniques, unes terceres subversives. “Si són graciosos els comentaris que fan les vinyetes és perquè sónfruit de l’atzar, que et porta a coses que no t’esperes i que resulten que hi van que ni pintades”.

Notícies relacionades

La barcelonina vLex es converteix en el nou unicorn espanyol

Eduard Fernández, Premi Nacional de Cinematografía

L’escriptor s’ho passa bomba l’estona que dedica a aquesta activitat, i precisament per això fa temps que va decidir posar-hi un límit: altrament podria perdre-hi hores i hores. Així que una mitja hora, i a una altra cosa.

Posats a teoritzar, Pérez Andújar estableix una connexió entre el seu divertiment matinal i el "surrealisme i els seus cadàvers exquisits", però el cert és que va néixer com a mera "autodefensa". El 2016 va rebre l’encàrrec municipal de fer el pregó de les festes de la Mercè (que acabaria sent un gran ‘hit’, per cert), cosa que no va fer cap gràcia a l’independentisme energumen. Per qualsevol cosa que deia a Twitter n’hi queia una de grossa. De manera que perquè les seves paraules no s’"enverinessin" sent utilitzades fora de context va decidir deixar d’utilitzar-les, tot i que ni de bon tros callar. “Se’m va ocórrer dir el que pensava amb vinyetes. I aquí estic". Tres hurres, doncs, per l’independentisme energumen, responsable dels comentaris de l’actualitat més divertits de cada matí.