Billie Eilish, una inquietant criatura al Sant Jordi Club

Noia de 17 anys que canta a les angoixes i els monstres que enterboleixen la seva existència, començant per ella mateixa, sense encara un disc llarg al mercat i que mou motivadíssimes multituds. El concert de Billie Eilish d’aquest dissabte, debut a Espanya, estava programat a La 2 de Apolo i es va desplaçar al Sant Jordi Club, on va donar a entendre, davant de 3.000 fans, que hi ha substància en el seu pop inquietant, fosc, encara que pop al cap i a la fi (nit amb pròrroga: la californiana repetirà a Barcelona el 2 de setembre, aquesta vegada al Poble Espanyol).

Eilish representa l’antinoia Disney Channel amb la seva llangor una mica gòtica i lletres com la de ‘My boy’, obertura de la nit, en la qual li diu cordialment al seu noi “ves-te’n a ensopegar amb un ganivet”. Cançons d’estètica sinuosa, ambientacions críptiques en la línia de Lana del Rei, ocasionals ritmes d’inspiració hip-hop i línies melòdiques que semblen flotar com fantasmes. Tot i que en directe tot això va tenir un aspecte una mica més corpulent, rock inclús, a través dels dos músics que la van acompanyar, el multiinstrumentista Finneas O'Connell (el seu germà gran, còmplice en la composició) i el bateria Andrew Marshall.

Aniversari fatal

Eilish es va moure damunt l’escenari amb una naturalitat sorprenent, orquestrant amb els braços el cant del públic a la minimalista ‘Lovely’, remenant el cos amb un estil lliure a ‘Wish you were gay’ i acompanyant-se només d’unukelele a ‘Party favor’, on envia a prendre pel sac un nòvio possessiu i li fa saber que trucarà la policia i el seu pare: “odio fer-te això el dia del teu aniversari / Feliç aniversari, per cert”. Va interpretar íntegrament l’epé ‘Don’t smile at me’ i senzills com el poètic ‘When I was older’, inspirat, segons ha afirmat ella, en la pel·lícula ‘Roma’.

Notícies relacionades

‘Sirat’, d’Oliver Laxe, representarà Espanya als Oscars 2026

Uber aposta per unes festes de La Mercè 2025 plenes de música

Sí, a Billie Eilish hi ha una barreja de misteri i desvergonyiment, un do com a encantadora de serps i una sensibilitat per canalitzar els impulsos del costat salvatge i pertorbador de l’adolescència. Un territori d’ombres del qual van sortir els sinistres baixos electrònics d’‘Hostage’ i l’amenaçador pols tribal de ‘Bury a friend’, un dels avanços del seu primer disc llarg, ‘Where we fall asleep, where do we go?’ a la venda el 29 de març.

“¡Només falten 20 dies!”, va celebrar ella, ansiosa i eufòrica, abans d’abordar ‘Ocean eyes’ i ‘Copycat’, últimes càrregues de profunditat d’un concert que va atraure les mirades dels observadors del nou pop: a la grada hi havia Rosalía, amb qui Eilish va mantenir setmanes enrere una prometedora sessió de gravació.