'Mula': Clint Eastwood, en un país hipotecat

Clint Eastwood no es dirigia a si mateix des de feia 10 anys, quan va interpretar l’exveterà de la guerra de Corea que viu en un barri de Detroit atapeït d’immigrants asiàtics a 'Gran Torino'.

Després va encarnar un veterà observador de beisbol a 'Cop d’efecte', però aquell film estava dirigit per un altre, pel seu productor habitual Robert Lorenz. Ara torna a posar-se als dos costats de la càmera, als dos costats del mirall que reflecteix l’Amèrica canviant que ha conegut el director i actor, per donar vida a un altre veterà de Corea que acaba convertint-se en mula d’un càrtel de la droga mexicà.

A 'Gran Torino', el protagonista estava jubilat i havia perdut la seva dona. A 'Mula' també està jubilat, però porta anys separat de la seva dona –i de la seva filla, un dels temes vectors d’Eastwood en les dues últimes dècades, les complexes relacions generacionals–, es dedica a l’horticultura i està a punt de perdre la seva casa. Per això acaba convertint-se en mula de càrrega dels narcotraficants. Per la seva edat no desperta sospites i pot anar d’un lloc a l’altre amb la seva camioneta sense que la policia pensi ni tan sols a parar-lo.

Notícies relacionades

‘L’heure espagnole’, regal de fi de curs

Àlex Rigola estrenarà la temporada del Teatre Lliure amb ‘El Mestre i Margarita’

Eastwood parla d’un país en fallida (moral, social, econòmica) a través d’un personatge hipotecat i amb deutes que no pot assumir. No és un relat en absolut amable. El cineasta ha realitzat una operació similar a la de 'Sense perdó', quan va decidir fer reposar el guió i no portar-lo a la pantalla fins que ell pogués encarnar, per físic, al vell i desencisat pistoler protagonista. Ningú com Eastwood podria ser ara Earl Stone, l’ancià inspirat en Leo Sharp, que va treballar per al càrtel mexicà de Sinaloa pels mateixos motius.

La interpretació d’Eastwood  ennobleix el film en el sentit que li atorga una doble ració de veritat: la del físic de l’actor (que el pròxim maig farà 89 anys) i la de la seva mirada cada vegada amb menys prejudicis sobre els Estats Units. Una altra doble mirada, també la del director i la de l’actor dirigit per si mateix. No és una pel·lícula sorprenent, però si un film útil.