Anar al contingut

Crònica teatral

Mà a mà brutal entre Marull i Derqui a La Villarroel

Els dos actors porten al límit el drama d'una parella trencada a 'La dansa de la venjança', de Jordi Casanovas

José Carlos Sorribes

Mà a mà brutal entre Marull i Derqui a La Villarroel

Un mà a mà, i més entre dos grans, per servir un text hàbil i ben afilat és gairebé sempre un camí cap a l’èxit teatral. N’hi ha molts exemples. La Villarroel torna a aquesta fórmula amb 'La dansa de la venjança', una peça que aborda una ruptura matrimonial amb desenllaç tràgic, i no és un ‘spoiler’. El títol del text de Jordi Casanovas és prou explícit. El dramaturg i director ha posat la seva obra en mans d’un col·lega, Pere Riera –amb el qual podria haver intercanviat papers–, i al servei d’intèrprets amb tant prestigi com Pablo Derqui i Laia Marull.

Derqui és el Roger, un noi de classe bona, glamurós, que té una editorial. Per a ell, la Fira de Frankfurt és el súmmum. Marull és la seva dona, la Clàudia. Viu a la seva ombra i afronta estar en segon pla amb la seva afició per la pintura i amb un desenvolupat instint maternal. Tenen un fill, el Pau, i la seva relació sembla idíl·lica, però no ho és. Quan arriba el punt final firmen un divorci modèlic, pel seny de tots dos en la separació. O això diuen, ells i els seus amics. Perquè una trobada que sembla fortuïta, quan la Clàudia va a la casa comuna a buscar la seva roba d’hivern, desencadena un combat de lluita extrema. Un pols en què ningú fa cap concessió fins a noquejar a l’adversari.

'Crescendo' argumental

La capsa dels trons s’obre amb el tercer personatge, absent, però sempre al quadrilàter: el Pau. I no tant per la custòdia, sinó pel paper que cadascú jugarà en relació amb el nen, a veure què li expliquen per separat. Aquesta disputa alimenta un 'crescendo' argumental, propi d’un 'thriller', en què Casanovas es cuida de no prendre-hi partit de forma massa evident. Això no evita que es pensi que el Roger té bastants números, per no dir tots, per ser el dolent de la pel·lícula: masclista, maltractador psicològic i mentider pels seus idil·lis fora del matrimoni. La Clàudia també porta la seva motxilla a sobre amb una inestabilitat emocional i una mala picada que sorgeix com menys t’ho esperes.

Casanovas es cuida de no prendre-hi partit de forma evident, però Derqui encarna el
’dolent de la pel·lícula'

Casanovas va sempre apujant l’aposta, malgrat que costi creure com tanta malvolença acumulada entre la parella no havia brotat abans. O que el desenllaç també forci la frontera del versemblant, que no del teatral. La direcció de Riera mou els dos peons en la línia adequada i el duo Derqui-Marull està a gran altura. Ell desgrana un tipus com el que va fer a 'Nit i dia' a TV-3. Sempre mesurat en el gest i en la veu, i amb aquesta capacitat que té per fer-se a la primera amb un paper. Ara bé, d’aquests perfils dramàtics n’acumula uns quants en el seu currículum; ja seria hora que algú li oferís alguna cosa més lleugereta. Els silencis de Marull, mentrestant, i les seves explosions de ràbia són un altre curs de com ficar-se a la pell d’un personatge. Tancada ovació per a tothom en un muntatge cridat a l’èxit.