CRÒNICA

Adrià Puntí, assajant a Barts

El músic de Salt va tornar a fer-ho amb la desconcertant posada en escena de 'Pasen y vean'

Adrià Puntí, assajant a Barts

ALVARO MONGE

2
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

Adrià Puntí, sempre a punt per al més sublim i el més calamitós. Aquest dimecres, a Barts (festival Guitar BCN), el graciós pèndol que sembla regir el seu destí es va decantar pel segon extrem: recital esfilagarsat, sense curs, trencat per les estones mortes, les absències i la incomprensible ‘performance’ al voltant d’una partida de billar.

Amb tot, hi va haver més veracitat i pòsit en algunes de les seves imprevisibles interpretacions que en els repertoris complets de certs concerts. A això cal agafar-se per mirar d’equilibrar pros i contres, el talent innat i la desfigurada naturalesa d’un concert, titulat ‘Pasen y vean’, que el mateix Puntí va situar en un terreny d’extrema informalitat. “Això és un local d’assaig”, va fer saber a mitja actuació, arribant a afegir “allà teniu la porta” als qui esperessin “un altre tipus d’espectacle”. Alguns assistents, uns quants, van acabar atenent la seva indicació.

Sobre terreny insegur

Com menys marcatge té per una banda, més esgarriat veiem a Adrià Puntí, i començar l’actuació tot sol ja va ser un inquietant presagi. Amb la guitarra acústica va acudir a ‘Enriu-te’n’, d’aquest substanciós disc "de col·leccionista", només adquirible ara per ara als concerts, anomenat ‘Enriu-te’n fins que el cor et digui prou’. Però ell va preferir centrar-se a les peces antigues, algunes d’aquestes dels temps d’Umpah-Pah , recorregudes amb tràgica inestabilitat: ‘El preludio del adiós’, ‘Sants innocents’ (aquesta al piano), ‘Nina ensucrada’, ‘Tornavís’.

Notícies relacionades

Sobre l’escenari, una taula de billar en la qual, entre cançó i cançó, va dispensar una partida amb un col·laborador. O al revés: algunes de les jugades i diàlegs dispersos es van dilatar tant que la idea de concert es va perdre de vista. Van aparèixer Pedrito Martínez (contrabaix) i Dani Pujol (bateria), que es van entretenir una llarga estona amb una espècie d’improvisació mentre Puntí desapareixia. "Ja no tornarà, demaneu que us tornin les entrades", va suggerir el billarista.

Si ‘Pasen y vean’ tenia com a objecte il·lustrar amb tota la cruesa la turbulenta condició del creador, de la lucidesa al desvari, ho va aconseguir, tot i que a costa de forçar fins a l’extrem el principi d’experimentació amb el públic. Puntí va tornar a escena just per redreçar una mica la nit: un ‘Esbrina’ sobtadament commovedor, un bucle de guitarra apuntalat en ‘Una cançó riallera’, una altra cita d’estrena, i repesques finals de ‘Jeu’ i ‘Ull per ull’ que van salvar els mobles en temps afegit, suggerint el ràpid tancament del local d’assaig abans que tot pogués tornar a anar a pitjor.