Montserrat Martí, soprano: «L’afecte entre Freddie Mercury i la meva mare va ser autèntic»

Mallorca és una illa que m’inspira pau, un lloc que convida a refugiar-se, i Palma és una ciutat amb uns racons meravellosos. Recordo un concert benèfic que vam fer a la catedral [en solidaritat amb Ruanda, en presència de la reina Sofia].

¿Què han preparat per al concert que oferirà el pròxim dia 23 a l’Església d’Alaró?

Cantaré amb el baríton Luis Santana, acompanyats per Francesc Blanco al piano [també hi participarà l’Orfeó d’Alaró, dirigit per Lluís Forteza]. És un repertori variat amb què intentem fer una mica de tot, des de cançó italiana clàssica a coses més contemporànies, tipus Vangelis, per exemple, i òperes, sens dubte, i òperes, sens dubte. En la segona part anirem més a la música espanyola, a la sarsuela.

El programa inclou un tema de Freddie Mercury.

Sí, la primera cançó que Freddy va escriure per a la mare. Molta gent ho desconeix, perquè la cançó més famosa és Barcelona. Aquesta cançó porta per títol Ensueño y está en el disc Barcelona. La lletra és de la meva mare, en castellà, però la música la va fer Freddie i li va entregar la partitura a ella, que la va fer com a bis al Covent Garden, a Londres. «Con interpretaré una cançó que ha compost un compatriota de vostès que és aquí, en algun lloc del teatre», va dir ella. Freddie era en una llotja, amagat. Mi mamá la va fer sense lletra, com un ‘vocalise’, i va agradar molt. «Den-li les gràcies al senyor Freddie Mercury», i el teatre es va ensorrar. Llavors ell va baixar a l’escenari amb Mike Moran, i la van tornar a cantar, junts.

¿Com va néixer l’amistat entre Montserrat Caballé i el líder de Queen?

Va ser Freddie Mercury qui la va buscar a ella. Recordo el dia en què estant a casa la meva mare em va dir: «Nena, ¿a tu t’agrada Queen, no?». «Sí, és clar, ¿per què?», li vaig preguntar jo. «Perquè Freddie Mercury vol cantar amb mi», em va deixar anar. El primer que em va venir a la ment a mi va ser l ’I Want to Break Free, amb l’aspirador. I el vaig advertir: «No sé si ho veig, mama». «No, no, és gaire interessant, ens trobarem a l’hotel Ritz», em va dir. La qüestió és que quan parles un llenguatge i t’entens, em refereixo al solfeig, pots parlar amb algú que sigui rocker. Freddy va tenir una formació musical, era pianista, cantant, tenia veu de baríton, una veu meravellosa. La meva mare, per a ell, era el seu ídol. I ella es divertia amb ell com una nena de dotze anys. Recordo la presentació al Ku de Ibiza. La meva mare ens va portar a la meva cosina Ana i a mi, que llavors tenia 16 anys. «Aquest noi és molt modern, es mou molt a l’escenari, i jo amb el meu cos, si em començo a moure... no vull passar-me de moderna. Vosaltres indicar-me cap amunt o avall amb el dit i així jo sabré si ho faig bé», ens va demanar [rialles]. I després hi ha els àudios, de les nits que van passar a la casa de Freddie a Londres. En certa ocasió li van preguntar: ¿què fa vostè a casa de Mercury fins a les sis del matí? «De tot menys el que vostè s’imagina», va contestar. El carinyo entre tots dos va ser autèntic.

Vostè també s’ha divertit amb les estrelles del rock.

Sí, és clar, jo vaig estar cantant The Show Must Go On amb Brian May al Festival Starmus. A sobre del meu vestit clàssic de cantant em vaig posar per a aquesta ocasió una samarreta de guitarra de la col·lecció de Brian May, amb un nus a la cintura (rialles), per semblar més moderna. També vaig tenir la fortuna de conèixer Vangelis a Grècia i passar nits en una habitació d’hotel, amb tots els seus teclats, fins a les tantes, improvisant amb unes cançons que mai van veure la llum perquè les discogràfiques no es van posar d’acord.

Montserrat Caballé va morir el 2018, però vostè pot continuar escoltant la seva mare. ¿Ho fa amb certa regularitat?

La necessito sempre però també la sento amb mi. És clar que hi ha moments que l’escolto, evidentment, però és que la porto dins. Igual no em fa falta posar cap àudio perquè se’m repeteixen al cap moltes vegades, amb el color de la seva veu. Ella va cantar embarassada de nosaltres amb el meu germà fins als 6 mesos, i amb mi fins als 7. Hi ha gent que diu que el fetus no escolta. Doncs la meva mare em deia que quan feia els aguts donàvem unes puntades de peu com dient «calla».

¿Hi ha algun consell de la seva mare que sempre tingui al cap?

La meva mare va ser una dona avançada al seu temps, molt bona consellera. Podies parlar de tot amb ella. La meva mare va ser un exemple de vida: voluntat, generositat, bondat. I després la sort de tenir el meu pare [Bernabé Martí] al seu costat, que també cantava i m’aconsellava sobre la professió. «No vulguis córrer, perquè la veu, el so, té la seva evolució», em deien. S’ha de tenir paciència i un cap ben moblat, és un consell molt bo que em va donar ella.

Notícies relacionades

Barcelona encarregarà sis noves escultures i les instal·larà al carrer el 2027: Cerdà, Mercury i Caballé, entre les primeres

Els Catarres estrenen la cançó "Diumenge sense drama" i anuncien una nova gira d’estiu

¿Li han dit alguna vegada que té el mateix riure que la seva mare?

(Rises) Sí, almenys alguna cosa se m’ha enganxat. M’encanta que la gent em recordi amb el somriure, quan ella reia. Em fa feliç que em diguin això. Riure, com cantar, és una teràpia.