Un transsexual al quadrilàter

Ha quedat escrit a algun lloc que el nord-americà Thomas Page McBee va ser el primer boxejador transsexual aq pujar al quadrilàter del Madison Square Garden, a Nova York, terra sagrat d’un esport associat a un dels aspectes controvertits de la masculinitat tradicional: la violència. Va passar a finals del 2015. Havien passat tres anys des que havia rebut el document d’identitat que certificava oficialment la seva condició d’home, el final, com diu ell mateix, de la "transició": havia nascut dona però mai s’havia sentit com a tal, i als 27 anys havia emprès un llarg tractament –diverses cirurgies i nombroses injeccions de testosterona incloses– per, al final, poder mirar-se al mirall i reconèixer-se. L’administració reconeixia la seva condició masculina, però encara faltava la meitat del procés, ja que McBee volia anar més enllà i decidir la classe d’home que seria. Per això va acabar boxejant. Ho explica tot a ‘Un hombre de verdad’, acabat de publicar a Espanya per Temas de Hoy.

"Em van passar moltes coses quan vaig fer la transició. A casa no hi havia res en què pensar, simplement era feliç. Però quan sortia al carrer, la manera com el món em tractava no era el que jo esperava, en absolut. D’una banda hi havia els privilegis: puc caminar sol de nit, la meva carrera comença, aconsegueixo ascensos més fàcilment. Però d’altra banda... No ho sé: la gent no estava còmoda si jo estava trist, per exemple. La meva mare va morir, i si estava trist, la gent al meu voltant estava incòmoda, però si estava enfadat, això estava bé". Periodista de professió, McBee havia escrit diversos articles sobre la crisi de la masculinitat als EUA després de la recessió econòmica, i un dels fenòmens que més li cridaven l’atenció era que els homes, literalment, estaven morint de solitud. "Simplement perquè no podien demanar ajuda. Això als EUA és part de la masculinitat, no demanes ajuda. Abans et mates". Un home incapaç de demanar ajuda no era la classe d’home que volia ser.

Un conat de baralla

En un d’aquests passejos pel carrer, el nou McBee es va enfrontar desconcertat a un episodi prototípicament masculí: un conat de baralla. Ho relata amb detall al llibre, ja que és capital: en cas de veure’s a punt d’arribar a les mans en ple carrer amb un desconegut –i a més per qualsevol cosa–, va néixer la reflexió que va acabar per portar-lo a un gimnàs de boxa, i posteriorment al quadrilàter. "¿Per què aquest paio estava intentant barallar-se amb mi?, em preguntava. Mai ningú havia intentat barallar-se amb mi abans que fes la transició, així que vaig decidir començar per allà, ja que era el més xocant que m’havia passat. ¿Per què es barallen els homes? De manera que vaig pensar: si puc començar a resoldre els meus dubtes amb aquesta pregunta clara, llavors podré respondre totes les preguntes que m’estan sorgint".

"Això va ser el que em va portar, dos mesos després –escriu al llibre–, a bullir un protector bucal a la meva cuina, preparant-lo per a mossegar-lo". McBee havia decidit entendre l’home del segle XXI entenent l’ingredient potser més primitiu de la masculinitat: la seva violència.

"No pensava que jo fos millor que ell –diu. Només vaig pensar: no vull acabar d’aquesta manera. Perquè no és que ell intentés barallar-se amb mi i jo em girés, no: jo estava llest per lluitar amb ell. Aquest està el tema. Així que vaig pensar: no hi ha cap diferència entre ell i jo. L’única diferència és que jo pensava: 'Què cony està passant’. Jo volia entendre-ho, i vaig pensar que si satisfeia aquesta curiositat podria convertir-me en la mena d’home que volia ser".

Una vida autèntica

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Des de la seva posició privilegiada –una persona que als 30 anys estrena masculinitat i té prou maduresa per pensar en això, i decidir quina masculinitat vol ostentar–, McBee ha construït –en aquest i un altre llibre anterior seu, ‘Man alive’, així com en diversos articles de premsa– una reflexió sobre el que significa ser home en aquest segle. ¿Hauria sigut un home més ajustat a l’estereotip si hagués emprès la seva transició en una altra època, o si hagués nascut en un país diferent dels EUA? "M’agradaria pensar que en qualsevol cas seria la mena de persona que qüestiona les coses i prova de viure una vida autèntica. Crec que aquesta classe de persones han existit en totes les èpoques. Sempre hi ha algú que diu: vull ser part de la humanitat però també vull ser una persona en els meus propis termes. És un camí difícil de transitar, però crec que aquest és el treball d’ésser humà".

McBee va lluitar en un combat benèfic a tres assalts. Va perdre. Però això era el menys important, per descomptat.