Els omaticayas cobren vida al Sant Jordi

El Palau Sant Jordi es tenyeix de blau. La veu en ‘off’ d’un narrador omaticaya comença a embastar la història –en espanyol i amb subtítols en anglès– que el Cirque du Soleil ha vingut a explicar. I, de sobte, els omaticayas prenen l’escenari: baixen per les lianes, xisclen amb la seva llengua Na'vi i es mouen com si els personatges del film de James Cameron haguessin cobrat vida. Amb un espectacular número de percussió i contorsionisme començaToruk. El primer vuelo, que situa la seva acció 3.000 anys abans de l’arribada dels humans a Pandora.

Els personatges principals són Ralu, Entu i Tsyal, que hauran de trobar els cinc talismans per salvar el seu poble d’una imminent catàstrofe natural. Ja sigui per la fusió d’efectes especials amb una escenografia d’última generació o pel gran treball de mimetització dut a terme pels artistes, l’espectador es capbussa de ple en el xou, que produeix un gran impacte visual.

Se succeeixen els números de contorsionisme, equilibrisme i acrobàcies que, per primera vegada, inclouen manipulació per part dels intèrprets de cometes que volen (sense aire) i bumerangs lluminosos que retornen al llançador de forma, aparentment, màgica. No obstant, la veritable protagonista de l’espectacle és la història que explica el narrador. ‘Toruk. El primer vuelo’ és probablement el primer espectacle on la companyia canadenca es dedica a explicar una història amb un principi, nus i desenllaç.

Drac volador

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Un dels moments estel·lars és precisament el primer vol de Toruk, una espècie de drac ataronjat, que mesura més de 12 metres amb les seves ales desplegades i que planeja sobre l’escenari. Els més devots de la taquillera ‘Avatar’ reconeixeran la transcendència del moment en què ‘toruk makto’ aconsegueix connectar-se amb la criatura. Amb menys acrobàcies i més pes del fil argumental i els efectes visuals, el Cirque du Soleil recrea vivament el món de Pandora al Sant Jordi.

Allò de l’aplicació interactiva ja és una altra història. Mentre una petita part dels espectadors interactuaven amb el xou quan rebien les notificacions, la resta intentava descarregar-se l’aplicació el més ràpidament possible per no perdre’s part del que sí que estava passant (al món real, no digital). Consell: descarreguin l’aplicació abans de l’espectacle.