Anar al contingut

NOMENAMENT

Juan Carlos Martel, nou director del Teatre Lliure

Substituirà en el càrrec Lluís Pasqual després que la seva proposta hagi sigut aprovada per majoria absoluta pel patronat del centre

José Carlos Sorribes

Juan Carlos Martel, nou director del Teatre Lliure

ALBERT BERTRAN

El Teatre Lliure de Barcelona ha anunciat que Juan Carlos Martel Bayod (Barcelona, 1976) serà el nou director de la institució després de la controvertida marxa de Lluís Pasqual l’estiu passat, arran de la tempesta desencadenada per la denúncia de maltractament laboral de l’actriu Andrea Ros. Martel va ser elegit per la majoria absoluta del ple del patronat entre les 11 candidatures que es van presentar al concurs públic.

Segons la comissió de valoració, el seu projecte ha sigut considerat “el més adequat” per a la nova etapa del Lliure, ja que proposa una sèrie de mesures d’organització interna i remodelació, acords amb el procés de reforma iniciat per la fundació amb la revisió d’estatuts. A més, la seva línia artística es defineix per “una voluntat integradora i d’obertura”, amb la incorporació de noves generacions de creadors.

Amb la designació de Martel, el patronat del Lliure ha elegit d’alguna manera un home de la casa, ja que va formar part de l’equip d’assessoria artística de Lluís Pasqual, amb qui va firmar moltes ajudanties de direcció. Fa poc més d’un any va abandonar aquestes funcions, desmarcant-se de la trajectòria de Pasqual, en un teatre en el qual la passada temporada va dirigir un dels muntatges més aclamats per la crítica, ‘Sis personatges-Homenatge a Tomás Giner’. El va muntar amb la col·laboració de la Fundació Arrels i abordant el problema dels sensesostre amb actors no professionals.

Martel va ser un dels quatre finalistes a qui va entrevistar la comissió de valoració juntament amb dos candidats més, Pau Carrió (en l’època de Pasqual) i Carlota Subirós (en l’època d’Àlex Rigola), vinculats amb la seva carrera al Lliure. Àlex Serrano, de l’Agrupació Señor Serrano, va ser el quart entrevistat i representava una línia més rupturista, com correspon a una companyia que investiga nous llenguatges escènics.