Mor l'escriptor Ramon Folch i Camarasa

L’escriptor i autor teatral Ramon Folch i Camarasa, creador del popular còmic protagonitzat per l’aventurer Massagran, traductor al català de grans com ara Orwell, Fitzgerald, Hemingway i Nabokov i autor de més d’un centenar de novel·les, ha mort als 92 anys aquest dimecres a la nit a l’hospital de Mollet del Vallès, on feia tres dies que estava ingressat després de patir un ictus.  

Nascut a Barcelona el 30 d’octubre de 1926, era el novè fill del també escriptor Josep Maria Folch i Torres i va formar part de l’última generació d’abans de la guerra civil que es va formar sota els principis de la Renaixença. Entre els molts reconeixements que va rebre figuren el premi Sant Jordi, el Sant Joan, el Ramon Llull, el Víctor Català i la Creu de Sant Jordi.  

El 1945, Folch i Camarasa va començar els estudis de Dret i els va compatibilitzar amb l’ajuda d’alguns treballs que encarregaven al seu pare o amb la correcció de proves d’impremta per a l’editorial de Josep Janés i Olivé. Quan va començar l’últim curs universitari va patir una tuberculosi pulmonar que el va portar a ser ingressat en una residència de Barcelona. Va ser durant la convalescència quan va escriure 'El primer plet', la primera llarga sèrie de comèdies de 'Teatre per a tothom', pensades per a grups teatrals d’aficionats. 

A l’acabar la carrera va començar a treballar a l’editorial Janés, on es va familiaritzar amb les tasques de traducció. El 1945 publica 'Camins de ciutat', la seva primera novel·la. Tres anys després, el 1957, va guanyar el premi Joanot Martorell amb 'La maroma', l’inici d’una carrera com a narrador reconegut en la qual aconseguiria, a més, el Víctor Català amb 'La sala d’espera', el Sant Jordi amb 'La visita' i el Sant Joan amb 'Testa de vell en bronze'.

Traductor de Greene i Aldous Huxley

El 1959, Folch i Camarasa es va estrenar com a traductor al català, amb el 'Diari d’Anna Frank'. A partir de llavors, amb el relaxament de la censura franquista, va traduir al català ficcions i assajos de l’anglès, el francès, l’italià i l’espanyol, com ara 'Un món feliç', d’Aldous Huxley; 'Homenatge a Catalunya', de George Orwell, i obres de Graham Greene.

Ha combinat la reescriptura dels grans clàssics contemporanis (Daudet, Colette, Faulkner, Fitzgerald, Hemingway, Nabokov i Mailer), amb el génere negre (Simenon, Chandler, Agatha Christie i Highsmith), l’assaig (Marx, Engels, Sartre, Russell i Aranguren) i els títols de la cultura popular (Blyton, Martín-Virgil i Candel).

Notícies relacionades

En l'aniversari de Ramon Folch i Camarasa

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

El 1970 es va traslladar a Ginebra per treballar en l’Organització Mundial de la Salut fins a la seva jubilació. Va traduir textos mèdics i administratius de l’anglès i el francès al castellà, i va continuar publicant 22 noves traduccions al català, entre les quals, 'Temps difícils', 'Un adéu a les armes’ i 'Retorn a Brideshead'. El 1981 va escriure 'Sala de miralls', amb la qual va guanyar el Ramon Llull, i va iniciar la sèrie de còmics de Massagran, amb el títol 'Aventures extraordinàries d’en Massagran', adaptació de la primera part de la novel·la del mateix títol de Josep M. Folch i Torres. Fins al 2002 va publicar 15 àlbums.

El 1991, després d’un llarg silenci, va guanyar el premi Pere Quart d’humor i sàtira amb 'Manual del perfecte escriptor mediocre'.