Petit observatori
En l'aniversari de Ramon Folch i Camarasa
Un dia d'aquests, l'escriptor Ramon Folch i Camarasa fa noranta anys. Vam fer junts el batxillerat als Escolapis del carrer de la Diputació. També vam compartir els estudis de Dret a la Universitat. Vam festejar amb dues germanes, tots quatre encara molt joves, però l'Olga, la seva parella, va morir tristament molt jove, quan la penicil·lina encara no s'havia implantat com un remei prou eficaç contra la tuberculosi.
Ell i jo vam escriure una obra de teatre repartint-nos la feina, la vam enviar a un concurs i li van donar el premi. Era una comèdia deliberadament tòpica, però no teníem diners. Ni a casa seva ni a casa meva. A casa seva vam compartir la confecció d'una enciclopèdia que havia encarregat un benefactor pare del meu amic -aleshores el marginat escriptor popular Josep Maria Folch i Torres. El franquisme l'havia condemnat a l'ostracisme.
Un dia s'havia de fer un examen i el meu amic va considerar prudent no presentar-se a l'aula. Jo vaig redactar i presentar dos exàmens, l'un signat per mi i l'altre signat pel meu company. Han passat els anys. En Folch, feliçment casat, ha escrit llibres, ha tingut premis i ha passat llargues temporades treballant a fora. Quan ha tornat a Catalunya no ha fet una vida pública ni literària intensa. Naturalment, quan en alguna rara ocasió ens hem trobat, he pogut comprovar que la seva ironia i la seva agudesa punxant mantenen tota la seva capacitat.
Notícies relacionadesHe tingut, en la vida, la sort de tenir bones amistats, si estem d'acord amb el que diu el diccionari: «Afecte d'una persona envers una altra amb estimació i benvolença mútues, més enllà dels lligams de la sang o de l'amor sexual». Enlloc es parla de periodicitat de contacte, ni d'intensitat expressiva de l'efecte.
Estimat Ramon Folch:per tants anys com sigui possible. Noranta rima amb aguanta.
