'La quietud': vincles de sang

Dues germanes es retroben a la finca familiar La quietud, el nom de la qual dona títol a la pel·lícula després que el seu pare pateixi un atac i quedi en estat de coma. El punt de partida és bastant clàssic: els dimonis del passat i algun conflicte actual emergeixen amb força durant els dies que passen les dues al costat de la mare i el company d’una d’elles. El relat se sosté millor en la calma que en la fúria, en l’estrany vincle de sang, amb un bon treball de les seves dues actrius, però s’enterboleix una mica quan apareix, de manera una mica forçada, l’estigma del passat polític argentí, el fantasma sempre present de la dictadura.