Propostes per passar la nit de Cap d'Any a casa

Hi ha criatures de contrastat esperit festaire que necessitenun escenari grandiloqüent per acomiadar l’any, una gran festa, un gran hotel, una gran orquestra, un gran restaurant, una nit d’excessos dels que deixen empremta durant un parell de dies; però també hi ha una espècie amb tendència a fugir del tumult, d’allò gran i grandiloqüent, més partidària dels plaers casolans, cerimoniosos a la seva manera, més tranquils. Les quatre parets de casa no enclouen menys atractiu que el carrer; a tot estirar, un atractiu diferent –i a la carta–. La televisió, l’equip de música, l’ordinador, doncs sí: la festa dels electrodomèstics. Vet aquí un full de ruta per als qui conreen l’hedonisme domèstic... o els que no van trobar una bona festa.

Multioferta de campanades

No encaixa enlloc una celebració casolana en la qual no brilli de fons o en situació protagonista un televisor sintonitzat amb les campanades. És cultural. És així. Algú apagarà la música, algú rescatarà algú del bany, algú sortirà a cridar: "¡Nens, el raïm!", i tot confluirà en un festiu tumult davant de la caixa que ja no és caixa. No és menor l’assumpte sobre a quina cadena participar del cerimonial: la decisió, al cap i a la fi, divideix la població en segments estètics. Si és La 1 (o La 2), Anne Igartiburu i Roberto Leal; si és TV-3, Helena García Melero i Marc Ribas; si és Antena 3, Cristina Pedroche i Alberto Chicote; si és La Sexta, Cristina Pardo i Iñaki López; si és Tele 5, Lara Álvarez i Jesús Calleja (que no seran a la Puerta del Sol sinó a Sant Llorenç de Cardassar, a Mallorca, la localitat arrasada per la riuada d’octubre).

Humor i resums a la TV

Qui pensi que és arnós veure les campanades i no tingui especial debilitat per entrar al joc de com anava vestida la presentadora de torn i què es veia o deixava de veure a través de quines transparències o en l’apogeu de quin escot, però consideri que la televisió és companyia i vulgui disfrutar-ne durant la nit, a aquest espècimen no li falta –naturalment– oferta. Ja que és final d’any i planeja sobre l’inconscient col·lectiu la idea de "resum", TVE-1 es treu de la màniga ‘Retratos salvajes’, programa inspirat en la famosa pel·lícula argentina del 2014 (‘Retratos salvajes’) per repassar en format de narracions breus i iròniques l’actualitat del 2018. Condueix, de nou, José Mota. TV-3 també vol fer riure i recorre a ‘Zona 2018’ per fer repàs dels moments esportius còmics de l’any, però sobretot de ‘Polònia’, per on desfilaran Cristina Cifuentes, Carles Puigdemont, Franco i Quim Torra, entre d’altres. Com a resum, també destaca ‘Zapeando’, a La Sexta. Es recomana fer zàping de resum en resum com a experiència esquizofrènica.

Una llista de Spotify

Notícies relacionades

‘People have the power’

BCN renovarà escenaris per a grans cites musicals

També és opció apagar el televisor i aprofitar que probablement no hi haurà ningú a l’edifici –n’hauran fugit els esperits festaires– per posar música, i a més posar-la bé: que faci, si ve al cas, tremolar les finestres. Spotify posa a l’abast dels seus usuaris llistes especialment pensades per a l’ocasió, es diria que per a tots els gustos, com ‘¡Nochevieja!’, ‘Dance party’, ‘Dance classics’, ‘Rock party’ i fins i tot ‘Throwback party’. Perquè els plaers casolans i cerimoniosos també inclouen fer la festa a casa. Els usuaris proposen les seves pròpies llistes, batejades amb noms als quals no els falta l’eloqüència, com a Horteras, preciosas y orgullosas’, ‘Chau2018’, ‘Duro año’ i ‘2018 ATR’, el subtítol de les quals val la pena que sigui consignat: "Perquè cal acomiadar l’any i assegurar-se que no torni".

Un clàssic del cine

Criatura cinèfila: el món no s’oblida de tu. No s’ha fet poc cine amb la nit de final d’any com a teló de fons o tema principal, i és menys pecat delectar-s’hi quan enfora ressonen els ecos del cotilló. A qualsevol llista li faltarà l’atribut de l’exhaustivitat: ‘El apartamento’ (cine clàssic), ‘Quan eb Harry va trobar la Sally’ (comèdia romàntica), ‘Días extraños’ (ciència-ficció), fins i tot Boogie nights, el relat de la qual passa per una nit de final d’any, la de 1980, en la qual tot es precipita cap a la tragèdia. Es troben a videoclubs (encara n’hi ha algun) i a tret de decembrí clic.