ENTREVISTA

Kase.O: "La sinceritat ha sigut la base del meu èxit"

jgarcia46130258 barcelona 03 12 2018 icult entrevista al rapero kase   o   f181228141925

jgarcia46130258 barcelona 03 12 2018 icult entrevista al rapero kase o f181228141925 / FERRAN NADEU

7
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El veterà raper Javier Ibarra Ramos, àlies Kase.O, ha eixamplat el seu cercle de fans amb 'El círculo', un disc espiritual i en carn viva, fidel als postulats del rap hardcore, però obert a múltiples pals. Per al seu concert de final de gira a Barcelona ha hagut de reservar el Palau Sant Jordi, una cosa que ni tan sols els mítics Violadores del Verso, dels quals prové, es van ni poder plantejar. La festa de Gran Consagració és dissabte, dia 29, a partir de les 22.00 h.

Això de marcar-se un Sant Jordi, ¿imposa gaire?

És un repte. Sens dubte, és agafar el 'venue' més gran que hi ha. Era el meu final de gira i volia que em veiés tothom, que ningú es quedés sense entrada. Imposa, sens dubte que imposa. Hi ha responsabilitat, molta emoció, tristesa, si es vol dir així... Però m’ho prenc amb il·lusió més que amb por. ¡La por me l’està ficant vostè al cos!

I a sobre és el primer concert d’un raper espanyol al Sant Jordi.

Sí, així és. Però és que he trencat les barreres del rap en espanyol. M’escolta molta gent que no escoltava rap. Aquesta gent s’ha acostat a 'El círculo', ha vibrat i ara també paga la seva entrada. En els concerts ara hi ha meitat de rapers de tota la vida i meitat de gent a la qual, simplement, li agrada l’energia que té el disc. 

L’èxit del disc resulta, en part, curiós, perquè s’allunya bastant de les músiques de moda i les tendències a l’alça dins del mateix rap. ¿A què es deu l’èxit, segons la seva opinió? Tinc una teoria, però vull saber la suya.

Jo tinc la meva teoria. A veure, el disc és molt humà i molt sincer.

Crec que compartim la teoria.

Conecta no només amb els 'rappers', sinó amb molta gent. Gairebé qualsevol que cometi l’error o la imprudència d’acostar-se a les cançons, hi connectarà fàcilment. Perquè són històries reals. Fins i tot les meves històries d’amor es basen en fets reals. No són com les cançons d’amor que sents a la ràdio, que canta gent que no està enamorada.

També és una qüestió de musicalitat. El disc és agradable a l’oïda, fins i tot quan és més agressiu.

No has d’estar acostumat a ser escoltat rap. Me l’he treballat perquè fos musical, molt minimalista i fàcil d'escoltar. 'Easy listening'. Les lletres estan treballades, i, està malament que hodigui jo, això no t’ho pot donar qualsevol. He treballat molt escrivint-les durant dos anys. No treus tot el suc en la primera escolta. No hi ha gaires grolleries, ni guarrades, ni tonteries que hagi pogut dir amb 18 anys. I aquesta suma és el que ha donat amb l’èxit. Però, sobretot, la sinceritat ha sigut la clau. Trobar això en el dia d’avui, quan es basa tot tant en les aparences, és bastant estrany.

Vostè no té a penes videoclips.

Perquè confio en la força de la música. Encara és un art potent per crear imatges en la ment, com sempre ha sigut. Amb Otis Redding i Led Zeppelin no necessitaves videoclips per flipar.

Si pot plantejar-se un Sant Jordi, no és només per 'El círculo' en si mateix, sinó per la bona fama dels seus directes. Al de Razzmatazz de febrer del 2017 va avisar, al principi "rapejaré encara millor que a 'El círculo'", i no va ser una sobrada. Va ser el que va fer. La gent ha d’apreciar aquest esforç atlètic.

Tu vas al meu concert i saps que sonarà bé. I hi ha hagut èpoques de molta penúria. En els meus inicis amb Doble V, amb les maquetes, era horrible. La gent hi anava per l’energia, més que pel so. Ara ve perquè sap que sentirà els ritmassos, li arribaran els greus i s’entendrà molt bé el tio que és a l’escenari.

I aquest tio no pararà les cançons al minut per passar a una altra cosa.

Hi ha moltes maneres d’enfocar un directe. Més nihilistes, més festives... Depèn del que et vulguis esforçar, com tot en la vida. Jo respecto l’esforç que fa una persona per pagar vint euros per anar a un lloc. I després hi ha la meva reputació, tio. Jo vull que surtis i diguis: "És que tot i que canti una altra vegada les mateixes, repetiré". Jo m’ho prenc seriosament, treballo amb professionals. Inverteixo en els llums. Guanyo menys diners, però els pago bé. N’hi ha d’altres que prefereixen estalviar-se els llums o el que sigui i emportar-se 100 euros més. No entrarem en detalls i tal. 

"Amb Led Zeppelin i Otis Redding no necessitaves videoclips per flipar-ho"

¿Com es porta ara mateix amb el trap? Quan vam parlar l’any passat

En el tema amb Najwa Nimri ["Mitad y mitad"] faig servir la [caixa de ritmes] 808, però l’estil és més d’electro dels vuitanta. El que fan en el trap és deixar aquests 120 bpm a la meitat. Perquè no poden competir amb els ‘flows’ de Rakim. O amb els del Tote, o els del Kase.O, que portem rapejant un munt de temps. ¿Un xaval què fa? Rapeja a 70 bpm. Estic obert a tot, que consti. I m’agraden els ritmes del trap i del reggaeton. M’agradaria provar-ho. 

¿Quina classe de música escolta més aquests dies?

Sobretot, música vella, tio. I música actual amb l’essència vella, com Roc Marciano i Ka. Gent molt hardcore. Rap fet amb 'samples', no tan electrònic. També m’agrada Childish Gambino, si és que es pot considerar rap. Escolto coses noves, però no em sé els noms. I les cares ja... Sé com tenen la cara Ice Cube i Rakim, però els rapers d’ara no els poso cara. 

¿Quina és la seva relació amb els discos? ¿Continua comprant edicions físiques?

No tant. En CD, res, perquè no tinc reproductor. Si ja no et ve el cotxe per posar CD... I vinils, tinc les meves ratxes i tal, però tampoc en soc un gran comprador. Sobretot, vaig fent amb Spotify i YouTube. Estic recuperant les discografies dels meus artistes preferits dels noranta. No havia escoltat tot Too $hort, tot OutKast, tot Tupac. ¡Mare meva, Tupac! En els nostres temps es creia que era comercial i que si ho escoltaves, eres un 'toy'. Quins discassos ens vam perdre.

"Sé com tenen la cara Ice Cube i Rakim, però els rapers d’ara no els poso cara"

L’any passat em deia de les seves xarxes socials que eren "avorrides", una manera de dir que eren purament promocionals. ¿Últimament no són més... animades?

Tinc els meus rampells. Em poso l’aplicació, després me la trec un parell de setmanes... Ara mateix no segueixo ningú. Perquè si segueixes un fotimer de gent, després els hi has de veure les cares cada dia, tot i que no t’interessi. ¿Per què he de veure la cara d’aquest tio abans de dormir? Va arribar un moment en què vaig dir: "No, les xarxes són per a expressar-me i ja està, i el que facin els altres m’és igual". 

Distreuen massa, ¿no? Treuen temps mental per provar d’oferir al món alguna cosa que no sigui un tuit.

Jo em veia alguns dies invertint minuts, per no dir hores, a decidir què posaria, currant-me una publicació. És tot vanitat. És un postureig per al qual s’ha d valdre. Hi ha persones amb les que dic, "collons, és impossible que gravis el disc si estàs alhora retransmetent la gravació, no estàs concentrat, tio". És difícil gestionar això i jo em cuido bastant. És un entorn estrany. De vegades, poso una cançó que em mola i no tinc gairebé 'likes', però després poso una pijada i funciona. 

Un tros de la teva intimitat. Això és el que han de voler els fans.

Com que no soc tan actiu i no estic tota l’estona al camerino fent 'stories', cosa que acaba sent un documental guapo, amb tot l’afecte. Allà se’m podrà veure en tota mena de situacions: fent el tonto, menjant, cagant, al 'backstage' ... [El documental, 'Dentro del círculo', apareixerà el març en un DVD-CD que inclourà també el concert del WiZink del 2017 i un disc amb remescles i quatre nous temes].

¿Quan escoltarem la seva col·laboració amb Calamaro, de la qual vam tenir notícia a Instagram?Calamaro fa un cameo que són quatre frases en una tornada. Sempre he sigut fan seu, i ell segons sembla havia escoltat el meu disc de jazz ['Kase.O Jazz Magnetism', del 2011]. Aquest tio no queda amb qualsevol. Jo necessitava una veu amb experiència per a aquesta tornada, perquè parla una mica de la vida. Necessitava Rosendo, Sabina, Calamaro... Vaig poder aconseguir Calamaro i és un somni fet realitat.

Notícies relacionades

Una vegada tancat 'El círculo', ¿quina direcció artística pensa agafar?

La intenció per a l’any que ve és relaxar l’activitat. Han sigut quatre anys de molta bogeria mental i espiritual. El meu cercle em proposa que descansi, que creï gana. Vull descansar, que la meva dona es desenvolupi també professionalment. Hem tingut una nena i això alenteix el progrés de les dones; si estaven en un projecte, s’alenteix. Jo vull que ella es desenvolupi, es trobi a si mateixa. Jo em cuidaré de la meva filla. Els nens volen companyia, no volen regals. Volen presència.