Mor Pete Shelley, l'enèrgic timoner de Buzzcocks

Van condensar l’empenta irada del punk amb un endimoniat sentit del melodrama i passaran a la història com a asos de l’artefacte llancívol de tres minuts. Van ser els Buzzcocks, un grup que queda escapçat, ja veurem si definitivament dissolt, després de la mort, aquest dijous, del seu cantant solista, així com guitarrista i compositor més destacat, Pete Shelley, als 63 anys.

Un infart va sorprendre el músic a la seva residència d’Estònia, en una època en què Buzzcocks gestionaven la reedició de la seva obra i mantenien l’activitat en directe. Shelley, nascut a Leigh, al Gran Manchester, el 17 d’abril del 1955, va ser el motor creatiu i expressiu, en complicitat amb Steve Diggle, d’aquesta banda de la primeríssima quinta punk britànica, sorgida el 1976 i que en la seva versió seminal va comptar amb Howard Devoto abans de crear Magazine.

Banda de ‘singles’

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Els tres discos que van facturar en la seva era clàssica, entre 1978 i 1979, van capturar la confluència de guitarres expeditives, una veu en estat d’alarma i dinàmiques enginyoses a alta velocitat, si bé Buzzcocks van ser en gran manera una banda de senzills, i per això la seva obra més devastadora bé pot ser el recopilatori ‘Singles going steady’ (1979). Allà hi ha clàssics no inclosos en àlbums com ‘What do I get?’ o el seu debut, ‘Orgasm addict’, així com la seva hit per excel·lència, ‘Ever fallin in love (with someone you shouldnt’ve)’ compost per Shelley.

Cançons que van elevar a Buzzcocks com banda influent no només en el punk rock sinó en el power pop i el punk pop, si bé Shelley tenia alhora altres inquietuds, com l’electrònica de tall germànic, que va plasmar al seu primer disc en solitari, ‘Sky yen’, publicat el 1980 tot i que gravat sis anys abans. Els sintetitzadors eren presents en la cançó ‘Homosapien’, del seu segon treball indivual, vetada per la BBC per la seva referència a l’homosexualitat. Els Buzzcocks es van dissoldre el 1981, però van tornar el 1989, i van connectar amb noves audiències a la seva gira amb Nirvana el 1994, que va passar per Barcelona (Palau d’Esports), ciutat on amb freqüència per oferir sessions sempre fibroses: l’última, a l’Apolo, el 2015.