Anar al contingut

EL QUE NO SABIES DE...

Les anècdotes de 'Roma', la premiada pel·lícula del mexicà Alfonso Cuarón

Es basa en els records del director i és un homenatge a la dona indígena que el va cuidar quan era un nen

Està rodada en blanc i negre i escassos moviments de càmera per fer un efecte de realitat

Eduardo de Vicente

Les anècdotes de 'Roma', la premiada pel·lícula del mexicà Alfonso Cuarón

Els cinèfils del món estan d’enhorabona, ja que la plataforma Netflix ha accedit, per primera vegada, que una de les seves pel·lícules, Roma, pugui veure’s prèviament en cines abans que els seus abonats puguin disfrutar-la. La seva intenció no és cap altra que, tot i que es tracti d’una estrena molt molt  limitatada, opti a participar en la carrera dels premis de la temporada, com els Oscar. De moment ja ha aconseguit tres candidatures per als Globus d’Or. Esperem que no sigui una excepció i que, en el futur, altres llargmetratges importants d’empreses de continguts multimèdia siguin mostrats també a la pantalla gran. Però no és l’única anècdota curiosa d’aquest film d’Alfonso Cuarón que ha rebut lloances i guardons (com el Lleó d’Or de Venècia) on s’ha projectat. Coneguem-ne algunes més.

-La història. El film pretén ser un homenatge a la criada que el va cuidar quan era un nen, una dona índia d’origen indígena, Libo. A ella li ha dedicat la pel·lícula. Està basada en els records d’infantesa del director, de la relació entre els seus pares i del barri on va viure. Assegura que el 90 per cent del que mostra al film va passar en la realitat.

-Roma a Mèxic. L’acció transcorre a la Colònia Roma, un barri de la ciutat de Mèxic pròxim al centre creat a començaments del segle XX i on va viure el cineasta amb la seva família.

-El guió. Cuarón va escriure el guió furgant entre els seus records i amb l’ajuda dels seus germans. Era l’únic del rodatge que coneixia el guió en la seva totalitat i cap a on es dirigia. Cada dia facilitava poc abans els diàlegs als actors, que ignoraven el que passaria fins aleshores. La seva intenció era la de crear emocions autèntiques, per a la qual cosa també donava instruccions als nens perquè dificultessin el que havien de fer els adults, per tal que tot fos tan caòtic com la vida mateixa. Per aquest mateix motiu es va rodar en ordre cronològic.

-El repartiment. La majoria dels actors que intervenen en el film són amateurs. El cas més evident és el de la protagonista, Yalitza Aparicio. Sí que és professional Marina de Taviria (que interpreta la mare).

La protagonista, Yalitza Aparicio, no és una actriu professional.

-Descobrint un idioma. Les dues criades es comuniquen en mixtec, una llengua indígena del sud del país.

-El decorat. Tots els escenaris on transcorre el film són els reals o, en algun cas, una rèplica exacta dels llocs on es van esdevenir.

-El mobiliari. El director va demanar a la seva família que rescatés els antics mobles d’aquella època per utilitzar-los al rodatge. Al final va aconseguir que el 70 per cent del mobiliari fos l’autèntic.

-L’escena. Una de les millors escenes del film és la del part a l’hospital. Es va rodar una sola vegada amb doctors i infermeres reals, no eren actors, per aconseguir més autenticitat.

-Cuarón fotògraf. Per primera vegada en la seva filmografia, el realitzador va ser també el director de fotografia. Inicialment planejava rodar-la amb el seu habitual col·laborador Emmanuel Lubezki però no va poder i Cuarón no volia que ho fes algú que no fos mexicà pel que va decidir encarregar-se personalment d’aquest apartat.

La família que mostra a la pel·lícula està inspirada en la vida del director.

-Blanc i negre. Roma és en blanc i negre perquè Cuarón volia que semblés que havia sigut rodada en els 70 i tingués un to més realista proper al documental.

-Els plans. La majoria dels plans són llargs, generals i panoràmics i la càmera tan sols es mou de dreta a esquerra o mitjançant llargs tràvelings, no s’apropa o s’allunya. La profunditat de camp també és molt important en seqüències com la del part. Tot això ho va fer per aconseguir fer l’efecte d’una descripció subjectiva.

-El cotxe i l’aparcament. El lloc on aparquen el cotxe els pares és molt estret i cada vegada que l’estacionen amb major o menor cura és una metàfora del moment en què es troba la relació entre tots dos.

L’aparcament del cotxe és una metàfora de la relació entre la parella.

-Tornada a casa. Feia 17 anys que el director no rodava al seu país. En tot aquest temps ha treballat a grans produccions com Harry Potter i el pres d’Azkaban, Hijos de los hombres GravityEl seu últim film mexicà era l’agosarada Y tu mamá también (2001), sobre el triangle amorós entre Gael García Bernal, Diego Luna i Maribel Verdú.

-Els crèdits finals. Durant els crèdits apareix un mantra: “Shantih, shantih, shantih”, que també sortia en Hijos de los hombres. És una referència a un dels poemes més importants de T. S. EliotLa terra eixorca (1922).