CRÍTICA DE CINE
Crítica de 'Roma', d'Alfonso Cuarón: carta d'amor a un barri
El cine fixa el temps. En el cas de 'Roma', fixa el record i la pertinença. Per a Cuarón, segur, és la pel·lícula més important de tota la seva carrera
Roma ★★★★
Direcció: Alfonso Cuarón
Repartiment: Yalitza Aparicio, Marina de Tavira, Diego Cortina Autrey, Carlos Peralta, Daniela Demesa
Països: Mèxic / Estats Units
Durada: 135 minuts
Any: 2018
Gènere: Drama
Estrena: 5 de desembre del 2018 (estrena limitada en sales) i 14 de desembre del 2018 (a Netflix)
Més enllà de ser la primera pel·lícula internacional de Netflix que s’estrena en sales cinematogràfiques al nostre país (tot i que en estrena limitada) i que no es veu només en 'streaming', i de venir lloat com un dels films de l’any (Lleó d’Or al festival de Venècia, èxit absolut de públic al de Sant Sebastià), ‘Roma’ és un excel·lent relat autobiogràfic i una pel·lícula d’innegable bellesa que retrata amb afecte el barri de classe mitjana de Ciutat de Mèxic que dona títol al film.
L’estil canviant d’Alfonso Cuarón, un dels tres importants cineastes mexicans ben instal·lats al Hollywood actual (els altres dos són, per descomptatGuillermo del Toro i Alejandro González Iñárritu), ofereix a ‘Roma’ ‘Roma’un altre pas de rosca. Res a veure entre el naturalisme gairebé neorealista d’aquest film, rodat en blanc i negre i amb esplèndids actors no professionals, i les aventures de Harry Potter, la tridimensionalitat espacial de ‘Gravity’ ‘Gravity’o, en clau d’estricta producció mexicana, les aventures del trio de personatges a la deriva emocional d’‘Y tu mamá también’.
Cuarón té estil, però aquest estil és inclassificable o, si es prefereix, dúctil i camaleònic. Només d’aquesta manera pot passar de la gran producció nord-americana a una introspecció tan personal, tan documental, tot i que la pel·lícula no ho sigui en el sentit estricte del terme, filmada amb una elegància que en cap moment és estetitzant (les escenes a la platja, per exemple) i amb un blanc i negre que podria rivalitzar amb el de la recent 'Cold war'. El cine en blanc i negre, afortunadament, sembla que ja no espanta en termes comercials.
Notícies relacionadesAquesta carta d’amor a un barri, a una forma de vida, a les dones que el van criar quan era petit, als anys 70, no està exempta de qüestionaments. No és una revisió edènica de la mateixa infantesa. És una crònica urbana en la qual Cuarón se situa en primera personaperquè és la seva veu, a través dels seus records d’infantesa, la que dirigeix el destí del relat.
Hi ha, doncs, alguna cosa de teràpia en les seves imatges lluminoses. Cuarón ha declarat que la memòria sempre està en procés de transformació i que amb aquest film ha intentat tapar algunes esquerdes emocionals que continuen existint des d’aquells anys. És també la pel·lícula d’algú que torna constantment al seu lloc de naixement. El cine fixa el temps. En el cas de ‘Roma’, fixa el record i la pertinença. Per a Cuarón, segur, és la pel·lícula més important de tota la seva carrera.
- Sánchez insisteix a "salvar el vaixell" però perd un altre peó
- Comerç La FNAC d’El Triangle s’acomiada avui amb grans rebaixes
- Victòria del campió d’Europa (2-0) El Madrid topa amb Luis Enrique
- CICLISME El caos s’apodera de l’estrena del Tour amb Enric Mas de protagonista
- Normativa dispar Les platges catalanes sumen 8 ofegats sense una regulació comuna de seguretat
- Aranzels Trump, extasiat amb la seva pròpia estratègia però amb escassos resultats, amenaça de reactivar la guerra comercial i dispara la incertesa
- Lloc de somni El poble de cinema a 40 minuts de Girona on van rodar 'Joc de Trons'
- És legal ficar el teu gos en una gàbia 8 hores al dia? L’advocat Xavi Abat et treu de dubtes: "Una abominació"
- Distribució i IA Amazon ja sap quin producte demanaràs tres mesos abans que ho demanis
- Debat tècnic Per què la Via Laietana reformada no té arbres: dels túnels del metro al volum dels testos