Gran debut de Manuel Walser a l'Auditori

El cicle dedicat als Lieder de Robert Schubert que organitza l’Auditori de Barcelona va comptar en la seva segona entrega amb un fantàstic i generós programa a càrrec del baríton suís Manuel Walser i del pianista alemany Alexander Fleischer, dos representants de l’última generació d’intèrprets lliurats amb convicció al repertori del Lied, un gènere que necessita maduresa i autèntica passió per la música i la literatura. Aquesta parella de joves talents va demostrar –com passa amb molts intèrprets actuals de cançó– una intensa i detallista preparació; en aquest cas, els dos s’han foguejat en concursos especialitzats i a prestigiosos escenaris, aportant un discurs en el qual va quedar patent que comprenen i saben comunicar de la millor manera tant les poesies posades en música –extraordinària la dicció del cantant– com les boniques partitures, conformant una vetllada sempre coherent. Una veritable pena que un recital de tanta intensitat i qualitat mostrés un pati de butaques tan tristament buit.

Walser es va mostrar poderós i emocionalment compromès a tota hora, exhibint una veu àmplia, recreant-se en el fraseig, sense témer-lo als forte i controlant tant un vibrato metàl·lic que apareix de tant en tant en els seus aguts com en algun greu poc recolzat en determinat moment. Des del piano Fleischer va respondre amb flexibilitat i va ser genial en els seus apunts gairebé pictòrics en peces com 'Aufenthalt', 'Im Walde' o en aquestes cavalcades traspassades al teclat tan característiques de Schubert.

Notícies relacionades

‘Romería’, ‘Sirat’ i ‘Sorda’, favorites dels premis Gaudí

Qui és Nick Reiner, el fill i presumpte assassí del director Rob Reiner i la seva dona: problemes amb les drogues i entrades i sortides de centres de rehabilitació

Els dos intèrprets van crear autèntica màgia a 'Du bist die Ruh' i a 'Im Abendrot', introspectives i sentides, amb Walser lluint frases lligades i expressives, però va ser en cançons com 'Nachtstück' i aquelles amb la mort com temàtica quan l’atmosfera es va transformar en teatral per l’accent dramàtic amb què van ser enfocades: gairebé van fer por a 'Der Zwerg i 'Totengräbers Heimweh'.

Com a propina van regalar 'Nacht und Traüme', també de Schubert, sobre un poema de Matthäus von Collin.