Amb Papageno va arribar l'escàndol

Aquest estiu el Festival italià de Macerara va entrar en ebullició no només per la calor regnant a l’espectacular seu de l’esdeveniment, l’Sferisterio d’aquesta idíl·lica localitat italiana, sinó pel cop a l’estómac que proposava la nova producció de la popular ‘Flauta màgica’ mozartiana del director d’escena Graham Vick, una muntatge que va inaugurar l’edició 2018 i que a partir de dissabte es podrà veure al Palau de les Arts de Valencia per primera vegada a Espanya. La proposta representa una bufetada a la societat actual difuminada en una obra mestra del repertori que, rabiosament actualitzada, porta a l’escenari problemes candents com són l’emigració, la droga, les fronteres, la inseguretat i les polítiques de vergonya que els països rics apliquen als països pobres.

Vicksubmergeix l’òpera deMozarten un campament d’immigrants que lluita per entrar en la societat del benestar, convertint-se en coprotagonistes al costat de Papageno, Papagena, la Reina de la Nit, Sarastro, Pamina i Tamino. El regista anglès va aixecar lapolèmicaquan va reclutar per al seu muntatge un centenar de veïns de Macerata, entre els quals es va comptar ambdiverses desenes d’immigrants. La idea, va afirmar el director al presentar el seu muntatge, era la de crear “una comunitat teatral per fer junts una investigació sobre aquesta obra meravellosa que parla profundament sobre qui som i de com podrem anar tirant en el futur. Vull investigar en tot això no només gràcies a cantants professionals, sinó també de membres de la comunitat ajuntant l’art i la vida, intentant donar al públic l’experiència més rica i profunda possible”.

Lagran crítica socialque planteja la posada en escena també va coure quan va començar a assajar-se a València, ja que es van reclutar uns 60 figurants voluntaris –s’hi va presentar un centenar de candidats i els seleccionats han assajat des del 2 de novembre–, cosa que en el seu moment va molestar les associacions d’actors i ballarins professionals, al tractar-se d’un treball sense honoraris, una situació similar que passava al Teatro Real de Madrid, que necessita un centenar de voluntaris per a un altre Mozart, ‘Idomeneo, re di Creta’, que firma el regista Robert Carsen.

“Tensió creativa”

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

"Urdangarin està fort com un roure", segons el seu advocat

Vick argumenta aquesta fórmula posant com a exemple pel·lícules en les quals han participat voluntaris, referint-se a “una acció social per establir una via de connexió entre el Palau de Les Arts i la ciutat de València, una invitació dirigida a qualsevol persona gràcies a un acte de portes obertes (sense audició, sense necessitat de posseir una formació, sense avaluació), que brinda l’oportunitat de conèixer els racons creatius d’una òpera, alhora que s’aporten les mateixes històries i s’escolten les d’altres. Aquesta oferta de total inclusió comporta més flexibilitat per part de les nostres normes. Així doncs, per als professionals d’aquest sector, treballar amb els ciutadans és un repte que val la pena assumir. Hi ha dues pel·lícules destacades en la història del cine que posseeixen una tensió creativa similar:  ‘La batalla de Argel’, de Gillo Pontecorvo, i ‘L’arbre dels esclops’, d’Ermanno Olmi. A les dues produccions, gairebé tot l’elenc està compost per ciutadans locals, actors no professionals. Aquesta fusió de la matèria primera amb la sofisticació artística és l’eix d’aquest viatge. Estic desitjant desenvolupar un treball que ens impliqui amb les experiències dels ciutadans de València i també estic impacient per veure on ens porten les seves històries. És el moment d’obrir les nostres portes, les nostres ments i els nostres cors”.

AmbLothar Koenigsa la direcció musical, l’òpera de Mozart estarà en cartellera a Les Arts fins al 15 de desembre i promet una experiència com a mínim particular. Als papers protagonistes figuren, entre altres, el Tamino de Dmitry Korchak, el Papageno de Mark Stone, Tetiana Zhuravel com a Reina de la Nit, el Sarastro de Wilhelm Schwinghammer, la Pamina de Mariangela Sicilia i la Papagena de la catalana Júlia Farrés-Llongueras.