Única nit per disfrutar als cines el gran musical clàssic 'El rey y yo'

Els aficionats al teatre musical de gran format poden disfrutar des de fa ja uns anys d’unes sessions especials en què es projecten als cines (en general, durant un sol dia) els grans títols del West End londinenc o del Broadway novaiorquès en unes adaptacions molt cuidades. Per les sales ja hi han passat títols com Miss Saigon, Newsies i Funny girl i aquesta nit ofereixen l’oportunitat única de disfrutar d’un dels clàssics més deliciosos: El rey y yo (The king and I), en versió original subtitulada.

Va ser estrenada a Broadway el 1951 i va ser portada al cine cinc anys més tard amb Deborah Kerr (doblada en les cançons per Marni Nixon) i Yul Brynner. El text parteix de la novel·la autobiogràfica d’Anna Leonowens, que va ser la institutriu britànica dels fills del rei Mongkut de Siam a mitjans del segle XIX, ja que volia que els seus nois tinguessin una educació occidental. Però el millor és la seva partitura, una de les millors de la parella Rodgers & Hammerstein (Carousel, Oklahoma o Show Boat) que conté temes que figuren entre els favorits dels amants del musical.

Guanyador de quatre premis Tony

El muntatge que podrà veure’s aquesta nit és el que es va representar al Palladium londinenc amb Kelli O'Hara (The pajama game, South Pacific) i el japonès Ken Watanabe, que va ser nominat a l’Oscar per la seva feina a la pel·lícula L’últim samurai. Aquesta reposició de l’any 2015 va obtenir els premis Tony en les categories de millor reposició d’un musical, actriu, actriu de repartiment (Ruthie Ann Miles) i disseny de vestuari. La direcció de l’espectacle està a càrrec de Bartlett Sher (South Pacific, El violinista a la teulada, My fair lady) i la filmació és obra de Gary Halvorson, realitzador de més de 60 òperes del Metropolitan. Qualitat garantida en gairebé tres hores de bona música.

L’obertura sona durant els crèdits inicials i, a continuació, s’obre el teló amb el moment escenogràfic més espectacular. La mestra i el seu fill arriben en un barco a Bangkok i Kelli O'Hara interpreta I whistle a happy tune, un d’aquests temes optimistes sobre com vèncer la por i descobrim que la protagonista té un aire i una tessitura que recorden molt Julie Andrews. Màgicament, la nau desapareix i ens trobem als carrers de la ciutat atapeïts de gent i arriba el primer número coreogràfic amb aroma oriental.

Els nens provoquen el somriure

El següent decorat serà el que predomini en la funció, el saló del tron del rei mentre una muralla queda al fons. Allà Na-Young Jeon interpreta amb brillantor l’operística My Lord and Master, que mostra la submissió que deuen al seu monarca. Anna no és gaire feliç amb aquesta subordinació femenina i exigeix, com havien pactat, tenir una casa pròpia per no veure’s obligada a viure a palau. El seu primer gran número arriba després amb Hello, young lovers, en què recorda el seu marit difunt.

La marxa dels nens siamesos és una de les escenes més esperades, la més tendra i divertida. Els nens saluden la nouvinguda amb una espontaneïtat poc règia. Només música, sense paraules però aconsegueix despertar el somriure còmplice de l’espectador. Watanabe interpreta la seva primera cançó, A puzzlement, que tampoc requereix una gran exigència vocal (el mateix passava amb Yul Brynner, més actor que cantant) i els nois tornen a robar el protagonisme en l’encantadora Getting to know you on la mestra intenta explicar-los el concepte ‘neu’ (una cosa que desconeixen perquè allà sempre fa calor) i hi ha una altra dansa amb el ventall com a principal complement.     

Una interpretació emocionant

Uns llums blaus provoquen l’efecte nocturn ideal perquè els joves amants es trobin i interpretin el romàntic We kiss in a shadow. Ja en el tram final del primer acte descobrim per què Ruthie Ann Miles es va emportar el Tony amb una bonica i dramàtica Something wonderful. Pots veure els seus ulls plorosos i t’emociona. Una estàtua de Buda presideix l’últim número en què el monarca descobreix que els anglesos estan a punt d’arribar i demana ajuda a la institutriu perquè no el considerin un bàrbar. L’enfrontament entre tots dos provoca les rèpliques més enginyoses i arriba l’intermedi (15 minuts, ni un més ni un menys).

La segona part s’obre amb la sorpresa de veure les dones vestides d’occidentals per intentar enganyar els britànics per seguir amb un altre dels moments estel·lars, I have dreamed, l’altra cançó dels enamorats on ella brilla amb força. El ballet més llarg de la funció és una representació de La cabana de l’oncle Tom I així anem arribant a una altra de les escenes més esperades, Shall we dance?, en què el rei i la professora ballen junts aparcant les seves diferències. El desenllaç tendeix al drama però mostra també l’esperança per un món millor.

Notícies relacionades

El retorn digital de ‘Sálvame’

Elefantes canten sense complexos a l’amor romàntic al Palau

Una autèntica meravella, sobretot en la seva faceta musical. Impossible quedar-se amb una sola de les cançons, ja que moltes són obres mestres que es quedaran en la nostra memòria. Només pot veure’s aquesta nit, així que val la pena no perdre-s’ho. Una joia per als amants del gènere. Avancem ja les pròximes cites, perquè tornarà breument a les pantalles l’adaptació d’Un americà a París (13 de desembre a la Catalunya de Terrassa i 12 de gener al Boliche) i la nova estrena serà Everybody is talking about Jamie (17 de gener), que explicarem pròximament... etcètera, etcètera, etcètera.