'Viudas': el dol i el delicte

La ràbia i urgència de 'Hunger' i 'Shame' van donar pas a la correcció a '12 anys d’esclavitud’. Les tres són pel·lícules sobre situacions complexes, ja sigui a nivell individual o col·lectiu: una vaga de fam per part d’un membre de l’IRA, l’obsessió autodestructiva pel sexe i l’esclavitud, respectivament. El britànic Steve McQueen, autor dels tres films, sembla que ha substituït a poc a poc aquella urgència a filmar per una certa comoditat fins i tot al plantejar les seves històries. El seu quart llargmetratge, 'Viudas', ja no reposa en un tema candent, sinó que s’instal·la de manera massa plàcida en l’ortodòxia del gènere 'thriller', tot i que variï el punt de vista habitual i ara sigui un grup de dones les que planegin un atracament.

La pel·lícula tampoc parteix de cap premissa original, perquè adapta una telesèrie britànica dels anys 80, ara reciclada i readaptada a Chicago en l’actualitat. Les seves protagonistes han de bregar amb el funest desenllaç de les activitats delictives dels seus marits. Per recuperar-se, més econòmica que anímicament, planegen l’atracament a la residència familiar del nou regidor del districte. Hi ha una trama política, que inclou corrupcions i altres foteses, que mai arriba a formar part de l’altra trama, la de la recuperació de les protagonistes i l’atracament. Hi ha girs inesperats i una manifesta voluntat de presentar personatges femenins forts que decideixen agafar les regnes de les seves vides després d’haver acceptat ser comparses de les seves parelles.

Però tot això, tot i que sigui lloable i formi part del signe dels temps al qual Hollywood s’apunta com un boig, no és suficient per tornar-nos l’Steve McQueen contundent i personal dels seus inicis. Que 'Viudas' sigui millor que 'Ocean’s 8' quant als films de robatoris planejats i perpetrats per dones tampoc suposa molt, sincerament.