Anar al contingut

CRÍTICA DE CINE

'Entre dos aguas': la realitat del temps

Hi ha veritat en el sentit estricte del terme i reconstrucció, ficció i documental. Isaki Lacuesta s'espavila esplèndidament en aquest interstici

Quim Casas

ítem

Entre dues aigües ★★★★★

Direcció: Isaki Lacuesta

Repartiment: Israel Gómez Romero, Francisco José Gómez Romero, Rocío Rendón, Yolanda Carmona, Lorrein Galea

País: Espanya

Durada: 136 minuts

Any: 2018

Gènere: Drama

Estrena: 30 de novembre del 2018

‘La leyenda del tiempo’ prenia com a títol el de la cèlebre cançó i àlbum de Camarón de la Isla per realitzar un retrat introspectiu d’alguns habitants de la gaditana Isla de San Fernando, on va néixer el ‘cantaor’. Dotze anys després, Isaki Lacuesta, el realitzador d’aquell film memorable, un dels millors del cine espanyol per que fa a les noves relacions i equacions entre documental i ficció, torna a l’Illa per mostrar a ‘Entre dos aguas’ que el temps, i el seu pas inclement, no és llegenda, sinó realitat.

El títol remet ara a Paco de Lucía, amb qui Camarón va tenir les seves diferències. Entre dos mons es troba Israel Gómez Romero, l’Isra, el nen de ‘La leyenda del tiempo’ que ha crescut, i ho ha fet com ha pogut. A la primera seqüència assisteix al part del seu tercer fill per després tornar a la presó, on compleix condemna per tràfic de drogues. Poca cosa queda d’aquell nen meravellat que volia ser ‘cantaor’ i ha estat estigmatitzat per la mort violenta del seu pare.

Lacuesta el recupera a ell, el seu germà militar i el seu entorn; la seva Illa, la impossibilitat de reconstruir la seva família. Hi ha veritat en el sentit estricte del terme i reconstrucció, ficció i documental. Lacuesta s’espavila esplèndidament en aquest interstici.