'Entre dos aguas': la realitat del temps

‘La leyenda del tiempo’ prenia com a títol el de la cèlebre cançó i àlbum de Camarón de la Isla per realitzar un retrat introspectiu d’alguns habitants de la gaditana Isla de San Fernando, on va néixer el ‘cantaor’. Dotze anys després, Isaki Lacuesta, el realitzador d’aquell film memorable, un dels millors del cine espanyol per que fa a les noves relacions i equacions entre documental i ficció, torna a l’Illa per mostrar a ‘Entre dos aguas’ que el temps, i el seu pas inclement, no és llegenda, sinó realitat.

Notícies relacionades

Isaki Lacuesta: «Com a cineasta, m'he tornat més transparent»

No em miris, no em miris...

El títol remet ara a Paco de Lucía, amb qui Camarón va tenir les seves diferències. Entre dos mons es troba Israel Gómez Romero, l’Isra, el nen de ‘La leyenda del tiempo’ que ha crescut, i ho ha fet com ha pogut. A la primera seqüència assisteix al part del seu tercer fill per després tornar a la presó, on compleix condemna per tràfic de drogues. Poca cosa queda d’aquell nen meravellat que volia ser ‘cantaor’ i ha estat estigmatitzat per la mort violenta del seu pare.

Lacuesta el recupera a ell, el seu germà militar i el seu entorn; la seva Illa, la impossibilitat de reconstruir la seva família. Hi ha veritat en el sentit estricte del terme i reconstrucció, ficció i documental. Lacuesta s’espavila esplèndidament en aquest interstici.