Santa Angélica Liddell contra el Déu d'Abraham

Després d’ordenar-li reproduir-se fins a l’infinit, Déu es penedeix al veure la maldat de l’home i pensa a destruir-lo. A aquest passatge bíblic es refereix l’última obra de la dramaturga i directora d’escena espanyola Angélica Liddell, 'Génesis 6, 6-7', que dissabte va ser el plat fort durant la setmana de la creació contemporània del Festival Temporada Alta. La tornada de la filla pròdiga va omplir en tots els sentits el Municipal de Girona, molt especialment de la seva visceralitat creativa. El brillant tancament de la 'Trilogía del infinito’ és una metralladora d’imatges aclaparadores que ens connecten amb el nostre corpus simbòlic més elemental, el que va dels instints reproductius a la paraula i queda escrit en els passatges més remots de l’Antic Testament.

Notícies relacionades

¿Missió impossible?

Sophie White, terror i malaltia mental

Des que va abandonar el teatre polític, la Liddell (les grans de l’escena porten sempre el determinant) porta al cap la idea de trobar la redempció en la bellesa. El seu pessimisme s’ha prenyat de formes i rituals místics. Afirma que l’última transgressió moderna és Déu, no per la seva existència sinó per recuperar la relació amb el sagrat, una revelació contra l’epidèmia nihilista del present. “No creieu en res”, etziba en un dels pocs moments en què pren la paraula, falta de text que va decebre els qui esperaven els seus aclaparadors monòlegs. D’altres van marxar sense esperar al final; allò liddellià és com un riu cabalós, o hi nedes decidit o el corrent t’expulsa.

Ritual desafiador

Els símbols de la cultura judaica –vídeo de circumcisió inclòs– sostenen un retaule d’imatges representades que van del sublim a la monstruositat i connecten el sacrifici d’Abraham amb els infanticidis de Medea. Donar la vida i treure-la, crear i destruir, el verb com a origen de tot i, per tant, també de la transgressió. Liddell desafia les lleis d’un Jehovà venjatiu. Es rebel·la contra la reproducció: ¿per què engendrar si acabem transmetent la nàusea vital? Sembla complex però no fa falta dotar de sentit cada elucubració cabalística. N’hi ha prou amb endinsar-se en aquesta densa i de vegades contradictòria foscor per veure-hi emergir alguns dels quadres més bonics del teatre dels nostres dies. Com diuen, la fe obra miracles.