Anar al contingut

TENDÈNCIA EDITORIAL

Crims sense ficció

RBA i Alrevés aposten amb noves col·leccions pel 'true crime', obres que investiguen casos reals de la crònica negra en la línia d''A sang freda', de Capote

Entre les novetats, llibres que indaguen en casos com el de 'l'assassí del Golden State', el dels urbans de Barcelona i el del pedòfil Ricky Langley

Anna Abella

Crims sense ficció

Justin Sullivan

La periodista nord-americana Michelle McNamara va morir mentre dormia als 46 anys, el 21 d’abril del 2016, d’una afecció cardíaca no diagnosticada unida a una sobredosi dels medicaments que prenia contra l’insomni, l’estrès i l’angoixa que li causava l’obsessiva i rigorosa investigació personal, que detallava a ‘El asesino sin rostro’, per desemmascarar la seva balena blanca: un esquiu i violent psicòpata en sèrie, culpable de 45 violacions i 12 assassinats, tots perpetrats amb nocturnitat a les cases de les seves víctimes, a Califòrnia, entre el 1976 i el 1986. Era conegut com ‘el violador de la zona est’ i ‘l’assassí del Golden State’. “M’és igual qui l’atrapi. Només vull veure manilles als seus canells i la porta d’una cel·la tancant-se darrere seu”, deia. Ella no va arribar a veure-ho, però el seu desig es va complir: L’abril passat, 40 anys després dels seus primers crims, era identificat i detingut a Sacramento. El seu nom, Joseph James DeAngelo, un home de 72 anys, que havia sigut expulsat de la policia. El llibre pòstum de McNamara, que acaba d’arribar a les llibreries, inaugura la nova línia de la col·lecció negra de RBA que, dirigida per Antonio Lozano, fa una gran aposta pel ‘true crime’ (crim veritable), gènere de no ficció amb un referent tan indiscutible com ‘A sang freda’ (1966), de Truman Capote.
 

Michelle McNamara va avançar la pista dels webs genètics de l’ADN familiar que van portar a la identificació i detenció de l’Assassí del Golden State 

El ‘true crime’ és un gènere d’origen anglosaxó que a la primera meitat del segle XX va suposar el salt natural de la crònica d’esdeveniments dels diaris al format llibre. “Són llibres de no ficció centrats en algun delicte o crim prou notori i/o complex com per despertar un gran interès. Per tradició, els assassinats truculents i enigmàtics, i en especial els assassins en sèrie, han sigut el tema més analitzat des de finals del segle passat –explica Lozano. El gènere implica una rigorosa reconstrucció dels fets i una generosa ració d’entrevistes a implicats i experts, tot això a partir d’una exhaustiva investigació periodística”. A això convé afegir-hi el veto a la invenció i a “l’especulació i el sensacionalisme” i que el ritme narratiu és pròxim al de la novel·la negra. 

El cas dels guàrdies urbans de BCN

Lozano, expert en gènere negre, constata que fins ara la publicació de ‘true crimes’ a Espanya ha sigut “esporàdica i en comptagotes”, emparada en l’“interès del títol concret”, no en el del gènere per si mateix. I aquí es poden citar llibres com l’aclamat ‘Tor. Tretze casis i tres morts’, en què Carles Porta seguia la pista de les morts en un minúscul poble del Pirineu de Lleida; i exemples recents com ‘El cas dels maristes’ (Ara Llibres, 2017), del periodista de successos d’EL PERIÓDICO Guillem Sànchez, en què narra els detalls de la investigació de l’escàndol d’abusos sexuals a nens en la congregració religiosa destapada pel diari; ‘Sense cadàver’ (Ara Llibres, 2016), de Fàtima Llambrich, sobre Ramón Laso, condemnat a 30 anys pel doble homicidi de la seva parella i el seu cunyat, i ‘El proxeneta’ (Alrevés), de Mabel Lozano, sobre el tràfic de dones a través d’un penedit (de la qual s’acaba d’estrenar un documental).  

L’autora de ‘Nada más real que un cuerpo’ investiga un pedòfil convicte perquè no és capaç d’investigar el seu avi, que va abusar d’ella quan era petita

És precisament aquest últim títol el que va inspirar Alrevés, especialitzada en ficció negra, a treure, coincidint casualment amb la d’RBA, una col·lecció de ‘true crime’, batejada com a ‘Sinficción’ i dirigida per la novel·lista Marta Robles, amb autors nacionals i casos reals que han tingut lloc a Espanya. El primer títol, ‘29 balas y una nota de amor’, del periodista Alfonso Egea, que indaga en la investigació del cas dels guàrdies urbans de Barcelona Rosa Peral i Albert López, a la presó per la mort del seu company, Pedro Rodríguez, el cadàver calcinat del qual va aparèixer en un cotxe a prop del pantà de Foix. Ella mantenia una relació sentimental amb tots dos; els dos acusats es culpen mútuament de l’assassinat. 

Rosa Peral amb la víctima, Pedro Rodríguez /ARXIU

En aquesta mateixa línia, dins del catàleg de Libros del Asteroide, una altra novetat impactant, ‘Nada más real que un cuerpo’, a mig camí entre les memòries i el ‘true crime’. L’autora, la doctora en Dret per Harvard Alexandria Marzano-Lesnevich, “que no és capaç d’investigar el seu avi, que va abusar d’ella quan era petita, sí que investiga un pedòfil condemnat per matar un nen de 6 anys”, assenyala l’editor Luis Solano. El convicte és Ricky Langley, un noi el cas del qual l’autora ha d’afrontar durant les seves pràctiques en un bufet d’advocats que lluita contra la pena de mort. Marzano-Lesnevich, que cita Capote a ‘A sang freda’ – “Sempre és possible que la solució d’un misteri en resolgui un altre”– és sempre fidel a la veritat alhora que amb absoluta serenitat despulla el seu propi trauma i intenta interpretar motivacions i culpes. “El meu cos és una prova. Porto a sobre el que el meu avi li va fer al meu cos. Ho arrossego per la vida. Tots els informes que he vist han contribuït que m’imagini Ricky, que m’imagini la seva família, que empatitzi amb ell”.  

Entendre el mal

“Els crims, són allà, es coneixen, però vols llegir aquest tipus de llibres per seguir la investigació, per entendre el perquè dels fets. Ens agrada llegir sobre el mal perquè ens costa entendre'l”, afegeix Solano, l’editorial del qual acaba de recuperar el referencial ‘Operación Masacre’, de Rodolfo Walsh. Amb Solano coincideixen Robles (autora de la recent novel·la negra ‘La mala suerte’, a Espasa) i Gregori Dolz, director editorial d’Alrevés. “Tots portem dins un investigador que vol saber què va passar, tots sentim curiositat pel mal. Ens pertorba i necessitem entendre’l, descobrir què el provoca i saber si és només cosa d’altres o si també podria ser cosa nostra”. 


Ricky Langley, pedòfil convicte, els crims del qual investiga Alexandria Marzano-Lesnevich a 'Nada más real que un cuerpo’  / youtube

Per a Lozano, que cita les docusèries ‘The staircase’ (Netflix) i ‘The jinx’ (HBO) com a més que destacables reflexos televisius del gènere, “una part fonamental de l’atractiu de la novel·la negra és la morbositat, l’emoció de sentir-se acompanyant un detectiu en una investigació i les ànsies per aclarir incògnites. El ‘true crime’ té el plus que parla de casos reals que ens ajuden a entendre la nostra psicologia i la societat en què vivim, entrar en detall en el sistema policial, penal i carcerari...  La crònica negra apel·la al més profund del nostre ésser i dels sistemes en què vivim, parla sempre del que ens impulsa a transgredir les normes i el preu a pagar, i convida a qüestionar les estructures en què ens movem”.

"Dins de tots nosaltres hi ha un Sherlock Holmes", va escriure McNamara

“A la novel·la negra –assenyala Dolz– els autors aprenen sovint dels casos reals. I la no-ficció permet al lector treure les seves pròpies conclusions sobre aquesta realitat analitzant el cas i la conducta dels implicats a través de les pistes dels investigadors”. Aquests són majoritàriament periodistes, que “saben comunicar i connectar amb el lector amb un llenguatge fluid i la destresa de la seva escriptura”, afegeix.

És el cas d’‘El asesino sin rostro’ i McNamara, autora del reputat blog Diari de crims reals, que va demostrar un exercici rigorós del periodisme. “Tenia la constància i la curiositat, la ràbia i la fe, el sentit de la justícia i l’olfacte, del millor dels detectius. El seu paper va ser clau a l’hora de ressuscitar l’interès pel cas, d’agitar les aigües, de generar noves pistes i d’enfortir una xarxa d’investigadors aficionats units pel sòl comú d’identificar el fantasma”. McNamara opinava que “dins de tots nosaltres hi ha un Sherlock Holmes convençut que si se li facilita la quantitat adequada de pistes podria resoldre un misteri”. Per això consultava periòdicament les webs de genealogia, perquè creia que podien portar un dia a la seva caiguda. I així va ser dos anys després de la seva mort: un familiar de l’esmunyedís assassí i violador va enviar una mostra d’ADN a una d’aquestes bases de dades comercials de material genètic per localitzar parents desconeguts. Ara viu en una cel·la sota vigilància constant. 

Referents del 'true crime'

‘A SANG FREDA’ (1966), de TRUMAN CAPOTE. Pionera de l’anomenada novel·la de no-ficció és el ‘true crime’ per excel·lència. L’escriptor nord-americà va bussejar amb rigor periodístic en el brutal assassinat d’una família d’una zona rural de Kansas el 1959 i es va entrevistar amb els dos assassins convictes i condemnats a mort per entendre les seves motivacions.

‘TOR. TRETZE CASES I TRES MORTS’, de CARLES PORTA. El llibre del periodista català, en què va seguir la pista de les morts provocades per la propietat d’una muntanya en un minúscul poble del Pirineu de Lleida, es va convertir en un fenomen editorial des de la seva publicació en català el 2005 a La Campana (en castellà, a Anagrama, ‘Tor. La montaña maldita’).

‘OPERACIÓN MASACRE’, de RODOLFO WALSH. Publicada nou anys abans que ‘A sang freda’, l’escriptor argentí, desaparegut víctima de la dictadura argentina el 1977, va investigar, combinant periodisme i voluntat literària, i a través d’entrevistes amb supervivents, famílies i membres del Govern, l’afusellament el 1956 de civils durant la dictadura cívic militar.

‘EL ADVERSARIO’, d’EMMANUEL CARRÈRE. L’autor francès va assistir al procés que va condemnar a cadena perpètua Jean-Claude Romand, que el 1993 va matar la seva dona, els seus fills i els seus pares per després intentar suïcidar-se sense èxit. Carrère intenta comprendre què passava per la ment de l’assassí.            


Pròxims títols 

RBA publicarà al febrer ‘Sombras de Reikiavik’, d’Anthony Adeane, sobre la doble i misteriosa desaparició de dos homes que va commoure Islàndia als 70. Al juny arribarà ‘People who eat darkness’, de Richard Lloyd Perry, que se submergeix en la desaparició de la jove hostessa britànica Lucie Blackman a Tòquio el 2000. 

Alrevés traurà també al febrer ‘Operación Candi’, de Manuel Marlasca, sobre el pederasta de Ciudad Lineal, i reserva per al maig ‘La catedral de Santiago y el robo del Códice’, del periodista d’EL PERIÓDICO Luis Renduelles, sobre la sonada sostracció d’un manuscrit medieval per un electricista.