La SGAE s'acosta a una retirada massiva de repertoris

La tan anhelada renovació de la SGAE s'ha quedat en canvi de règim. A porta tancada, com els conclaves vaticans en els quals s'escull el nou Papa, José Ángel Hevia ha estat proclamat nou president de l'entitat. El gaiter asturià dirigirà la Societat General d'Autors i Editors durant els pròxims quatre anys gràcies als vots d’una majoria suficient d'autors alineats amb les editorials televisives que, com ell mateix, consumeixin l'expulsió de l'entitat de l'equip de José Miguel Fernández Sastrón i, també, la fallida tornada d'Eduardo 'Teddy' Baptista.

L'aclaparadora victòria del bloc de 'la roda', terme amb què designen els autors d'editorials televisives, ha provocat les primeres reaccions. "Passarem la informació als socis per sol·licitar la retirada dels nostres repertoris de la SGAE", avançava Manuel Recio, Patacho, portaveu dels músics de les editorials de discogràfiques. Secundaran la maniobra "totes les editorials, no només les multinacionals" i "un nombre important d'autors", afirma. No esperaran a veure què fa el Govern, que va posar com a límit el 27 de desembre per decidir si intervé o no l'entitat. "Tret que hi hagi una intervenció clara del ministeri, es convoquin unes eleccions amb vot electrònic i es faciliti la reconversió de la SGAE en una entitat transparent, adeu, fins a una altra", sentencia Patacho. La retirada del catàleg es faria efectiva d'aquí un any.

El repartiment del pastís

Aquesta data del 27 de desembre no és l'única espasa de Dàmocles que penja sobre el cinquè president que té la SGAE en només set anys. Els comptes del 2017 no han estat aprovats perquè els socis, que llavors sí que van poder exercir el vot electrònic, els van rebutjar en l'assemblea de juny. La principal urgència de la junta és redactar uns estatuts ajustats als requeriments del govern. El bloc de socis que no pertany a les editorials televisives mai hi votarà a favor. Fan falta dos terços per aprovar-los i ara la llei sí que obliga que aquests comptes i estatuts estiguin aprovats per fer el repartiment.

El repartiment semestral d'ingressos és un dels punts que més indigna els autors. Primer, perquè un 25% d'aquesta xifra es queda en la mateixa SGAE en concepte de despeses d'administració. D'allà, calcula Patacho, “un altre 30% el reben les televisions com a retorn pels drets editorials que generen els seus autors i un altre 30%, aquests mateixos autors de les editorials de 'la roda'. La resta, que no arriba a un 15%, és per als altres autors. D'allà, una part va per al repertori internacional, una altra va a les editorials de les discogràfiques i el que queda al final és més o menys un 5% a repartir entre els 100.000 socis”.

El rastre de Busindre

Encara hi ha una tercera espasa de Dàmocles: el curs del judici pel cas de 'la roda', la interlocutòria judicial de la qual ja implicava en el 2017 Nuria Rodríguez, responsable del departament editorial del grup AtresMedia, com a principal cervell de la trama amb un gran poder en la SGAE a través dels autors de les seves editorials. Un d'aquests autors seria l'avui president. Hevia té registrades a la SGAE prop de 180 obres, moltes de les quals gestiona Música Aparte, editorial d’AtresMedia. Hevia també és l'amo de Busindre, una altra editorial investigada.

Notícies relacionades

Artistes vinculats amb la nova cúpula de la SGAE dominen la tele musical de matinada

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Hevia es va presentar a les eleccions del 2015 amb Busindre Producciones SL. Només va obtenir un terç dels vots necessaris per entrar en la junta des de l'escola d'editors. Tres anys després, ho ha intentat com a compositor. En aquest trienni l'equilibri de poders s'ha decantat tant cap a les editorials televisives gràcies al repartiment d'ingressos favorable a autors de les teles, que no només va entrar àmpliament en la junta, sinó que ha obtingut la presidència.

Però el seu ascens a la cúpula de la SGAE es comença a cuinar abans. El 2012, Busindre ja es va presentar a les eleccions, encara que no en la persona d'Hevia, sinó en la de Nuria Rodríguez. Tampoc no va guanyar, però sis anys després Rodríguez ha tombat Baptista i Sastrón sense posar un peu a la SGAE. Fa deu anys era impossible imaginar que una empresa privada de comunicació com AtresMedia, propietària de La Sexta i Antena 3, pogués aconseguir les regnes de la centenària entitat de drets d'autor. Falta veure fins quan. Algunes veus vaticinen que el gaiter no es menjarà els torrons a la SGAE.