Els Mambo Jambo canvien en extravagant Arkestra de 16 músics en el seu 10è aniversari

Els Mambo Jambo: un grup de música instrumental que es delecta traient punta a gèneres amb profundes arrels (rhythm’n’blues, swing, rock and roll de primera hora) i convertint-los en material viscós i fumejant, i que ara multiplica l’aposta i passa de quartet a equip de 16 membres. ¿Una colla de temeraris que coquetegen amb el suïcidi comercial? “Si haguéssim pensant en els diners ni tan sols hauríem creat el grup fa gairebé deu anys”, deixa anar Dani Nel·lo en vigílies de l’estrena del seu nou disc, aquest divendres a Girona (plaça de Sant Feliu, dins de les Fires de Sant Narcís; el 9 de novembre el presentaran a Barcelona, a L’Aliança de Poble Nou).

Els Mambo Jambo estan a punt de celebrar que han assolit, contra tot pronòstic, el seu 10è aniversari sense fer fallida, omplint locals, creuant fronteres (mig Europa, Mèxic, Brasil) i creant afició per les branques ‘vintage’ més perverses de la música afroamericana. “Sense nostàlgia, amb la mirada enrere per anar endavant”, precisa Nel·lo. La seva manera de festejar-ho és tirar la casa per la finestra a ‘Els Mambo Jambo Arkestra’, el disc en què la família creix amb ració extra de metalls (al saxo del líder se sumen uns altres cinc, així com tres trombons i tres trompetes) i la guitarrad’Héctor Martín, d’A Contra Blues.

Un toc d’anarquia

Però, atenció, no es tracta d’una versió del grup a una escala major, sinó d’una evolució amb punts de fuga: d’aquíaquest nom que remet a la venerable Sun Ra Arkestra, que als anys 50 va formular el seu llunàtic enfocament del free jazz. “No volíem convertir-nos en una orquestra de swing més”, sintetitza Dani Nel·lo. “Perquè quan els grups de rock’n’roll afegeixen secció de vent solen sucumbir a aquesta temptació. Per això no vam voler adoptar un nom tipus ‘big band’ o ‘big combo’. Amb això d’Arkestra fem una picada d’ullet a Sun Ra per potenciar un espai d’anarquia en la nostra música”.

El disc ofereix, sobretot, revisions de cançons gravades en treballs anteriors, amb aquests títols tan cridaners: ‘Gallo de pelea’, ‘Carrera de rates’, ‘La maldición de los rockers’ ... Pura evocació subcultural. “Literatura ‘pulp’, novel·les negres de Chester Himes, còmics antics... M’encanta pensar títols de cançons i que a partir d’aquests i d’aquests tres o quatre minuts de música et muntis una pel·lícula al teu cap”, explica Nel·lo, que va escollir per a la portada del disc una foto dels anys 40 en què apareix una excèntrica orquestra. “Membres d’una espècie de germandat secreta de Kansas City”, tots ells tocats amb gorres orientals (el fes turc) i als quals han afegit antifaços. “Així sortirà a escena la nostra Arkestra”, anuncia.

Inicis en clau ‘burlesque’

Quan van començar, la primavera del 2009, ja van associar la seva música a tot un imaginari insinuant: el ‘Taboo’, “un espectacle ‘burlesque’ de varietats extravagants”que representaven setmanalment a Apolo. Allà va cobrar forma el quartet original, amb Mario Cobo a la guitarra (plaça avui ocupada per Dani Baraldés), el contrabaix del serbi Ivan Kovacevic (el director de la Barcelona Big Blues Band) i la bateria d’Anton Jarl. “Va ser un banc de proves exigent”, recorda Nel·lo. “Vam notar que allà hi havia una energia explosiva i que havíem de compartir. La metxa es va encendre ràpid: vam començar a deixar de fer versions i a compondre, difuminant les fronteres dels gèneres per crear un so propi, el ‘jambofònic’”.

Notícies relacionades

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

Els Mambo Jambo conviden a pensar que una de proposta aparentment extravagant i minoritària pot tenir recorregut. “No tot ha de passar per l’autopista. Hi ha altres maneres de fer, altres carreteres secundàries”, reflexiona el saxofonista, que en la seva primera vida artística, amb Los Rebeldes, ja va tenir ocasió de circular per aquestes grans rutes (i, potser, pagar alguns peatges).  

Tot i que va prendre part en èxits com ‘Mediterráneo’ i ‘Bajo la luz de la luna’, en cap dels seus projectes posteriors (incloent la Banda del Zoco i Tandoori LeNoir) els ha recuperat. “Jo no era compositor en el grup”, al·lega Nel·lo, que valora l’experiència (“vaig caure allà amb 17 anys i allò va ser una escola de rock’n’roll”) però rebutja el ‘revival’. “Ara molta gent de la meva generació recupera el seu passat. Jo no he tingut ni les ganes ni la necessitat”. En paral·lel a Los Mambo Jambo, segueix treballant en solitari i té ja gravat una segona entrega de ‘Los saxofonistas salvajes’, el seu celebrat disc de l’any passat. “La clau són les ganes de sorprendre’t i divertir-te. Preguntar-te si aquestes arrugues que et surten són de riure..., i seguir endavant”.