Dels escacs a Zaratustra: diccionari de l'univers Kubrick

Stanley Kubrick va voler controlar les seves pel·lícules des del guió fins al doblatge per aconseguir la perfecció. Va crear un estil únic, en què la tecnologia és fonamental. Aquest breu diccionari desglossa alguns dels elements essencials de la seva obra, a tall de guia-aperitiu de la gran exposició sobre la seva obra que es pot veure al CCCB des d’aquest dimarts fins al 31 de març del 2019.

Escacs. El joc preferit de Kubrick. Pura matemàtica. En les batalles d’'Espàrtac', els soldats es mouen com si fossin en un tauler d’escacs. A Frederic Raphael, guionista d’'Eyes wide shut', li va enviar les fotocòpies del relat original d’Arthur Schnitzler en què es basa la pel·lícula esborrant-ne el nom de l’autor i esperant que l’endevinés: li agradava posar en escac els seus col·laboradors. A més, en els seus anys de joventut a Greenwich Village jugava per diners amb altres escaquistes.

‘Cantant sota la pluja’. La cançó principal del famós musical de Stanley Donen i Gene Kelly serveix de pervers fons sonor per a una de les escenes més violentes de 'La naranja mecánica', quan la canta Malcolm McDowell abans de violar la dona de l’artista. A Kubrick li agradava pervertir les icones populars.

Douglas, Kirk. És difícil pronosticar què hauria sigut de Kubrick en el cine de gran producció sense la confiança dipositada en ell per Kirk Douglas, que va produir i va protagonitzar l’al·legat antibel·licista 'Camins de glòria' i després el va escollir per substituir Anthony Mann a 'Espàrtac', la primera pel·lícula cara de Kubrick. Però les desavinences entre actor i director van ser fonamentals perquè, a partir d’aquell moment, Kubrick decidís controlar meticulosament tot el procés dels seus films.

Estructures. Li encantava jugar amb el temps i amb l’espai. No hi ha el·lipsi temporal més determinant en la història del cine que la de la mona, l’os i la nau espacial de '2001: Una odissea de l’espai'. No hi ha clímax més inquietant que la desconnexió de la computadora Hal 9.000 en aquest mateix film. L’estructura narrativa d’'Atracament perfecte', fragmentada i amb diversos punts de vista, remet a 'Rashomon', de Kurosawa; Tarantino la va fer servir a 'Reservoir dogs'. La primera part de 'La chaqueta metálica' és una repetició rere repetició d’humiliacions al campament de reclutes. L’espai és fonamental a 'El beso del asesino’ (la sala de maniquís) i 'La resplendor' (l’estructura laberíntica i el mateix laberint del final).

Forqué, Verónica. Quan es va estrenar 'La resplendor', van ser molts els que van qüestionar el doblatge de Verónica Forqué per al paper interpretat per Shelley Duvall; no havia escoltant mai aquesta en versió original, ja que les seves veus s’assemblen moltíssim. Kubrick controlava fins i tot el procés de doblatge dels seus films. La traducció al castellà de 'La resplendor' va anar a càrrec de Vicente Molina Foix i el director de doblatge va ser Carlos Saura, que comptaven amb la seva aprovació.

Holocaust. Kubrick, jueu, tot i que no practicant, va tenir en ment un film sobre l’extermini nazi titulat 'Aryan papers'. La seqüència d’'Espàrtac' en què tots els esclaus diuen ser Espàrtac quan Cras els demana que l’identifiquin, és semblant a un fet referit per un presoner d’un camp de concentració alemany: davant de les amenaces d’un oficial de les SS de matar-los a tots si no feien un pas endavant els que fossin jueus, tots decideixen fer aquest pas endavant.

Intel·ligència artificial. Una de les grans obsessions de Kubrick, que va donar forma a Hal 9.000 (un computador algorítmic programat heurísticament) com un ordinador més intel·ligent que els humans. Després va tenir un projecte que, després de la seva mort, va portar a la pantalla Steven Spielberg: 'A. I. Intel·ligència artificial’, sobre la relació entre humans i robots. Spielberg el va realitzar l’any 2001, precisament.

Korova. És el bar lacti de la societat distòpica descrita a 'La naranja mecánica', on Alex i els seus ultraviolents drugs consumeixen la seva ració de llet amb mescalina.

‘Look’. La prestigiosa revista nord-americana va publicar entre el 1945 i el 1950 prop de 300 fotografies realitzades per un joveníssim Kubrick, estampes de la vida quotidiana i anònima a la gran ciutat en sintonia amb els treballs de Walker Evans i altres retratistes urbans.

Misantrop. Kubrick es negava a viatjar amb avió, vivia gairebé reclòs a la seva mansió londinenca, no depassava els 40 quilòmetres per hora quan anava amb cotxe, no volia que li fessin fotografies i demanava revisar una vegada i una altra les entrevistes que li feien abans de ser publicades. Michael Herr, col·laborador a 'La chaqueta metálica', recordava que Kubrick gairebé sempre es relacionava amb els altres per telèfon: "El telèfon era per a ell el mateix que la guerra per a Mao, l’instrument d’una prolongada ofensiva".

Napoleó. El seu projecte més estimat d’entre els que no va poder dur a terme. Hores i hores d’investigació (amb l’assessorament de Felix Markham, professor de la Universitat d’Oxford i biògraf de Napoleó Bonaparte), lectura de desenes de llibres i 15.000 fotografies de localitzacions. Ha sigut considerada la millor pel·lícula que no s’ha filmat mai.

Ordinadors. Kubrick ja els utilitzava quan ningú ho feia. El 1983 tenia cinc ordinadors a la seva sala de treball. Amb alguns escrivia els guions. Amb d’altres confeccionava plans de producció. Amb un controlava les recaptacions de totes les seves pel·lícules a qualsevol part del món.

‘Padrí, El’. La pel·lícula de Francis Ford Coppola era per a Kubrick la millor que s’havia fet i la que tenia el millor repartiment.

Quilty. És l’ambivalent personatge que sedueix la Lolita en l’adaptació de la novel·la de Nabokov. El va interpretar, contra tot pronòstic, Peter Sellers, un gran comediant del cine britànic i nord-americà dels 50 i 60 ('El quintet de la mort’, 'La pantera rosa', 'La festa'). Sellers i Kubrick van seguir el seu desafiament a 'Doctor Strangelove’ , on l’actor interpreta tres personatges diferents: l’oficial pacifista, el president de la nació i l’extravagant doctor Strangelove.

'Slit-scan' i Steadicam. La primera tècnica (traduïble per ‘obertura escanejada’) va ser utilitzada per visualitzar el viatge psicodèlic des de Júpiter fins més enllà de l’infinit a '2001: Una odissea de l’espai'. El sistema Steadicam va ser inventat per Garrett Brown i va aconseguir la seva màxima expressió a 'La resplendor'. Gràcies a la seva mobilitat, Kubrick podia realitzar moviments de càmera encara més estilitzats que els del seu admirat Max Ophüls, com a la part inicial d’'Eyes wide shut'.

Thompson, Jim. Dos caràcters forts cara a cara. L’autor de 'L’assassí dins meu', 'La fugida', '1.280 ànimes’ i altres títols 'hard boiled' de la novel·la negra va participar activament en el guió de 'Camins de glòria' després de responsabilitzar-se dels diàlegs d’'Atracament perfecte'. Llavors no era un autor de culte.

Espelmes. 'Barry Lyndon', ambientada a l’Anglaterra del segle XVIII, és un brutal exercici de reconstrucció estètica. Kubrick va obligar el seu director de fotografia, John Alcott, a filmar només amb la llum natural de les espelmes les escenes en interiors. Un treball prodigiós. Films posteriors en recollirien l’herència, cas de 'El vent de l’illa', de Gerard Gormezano.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Weegee. De nom real Arthur Fellig, va ser un dels millors fotògrafs de successos nord-americà. El seu primer llibre de fotos, 'Naked City', va ser la inspiració per al film del mateix títol de Jules Dassin i per al grup homònim del saxofonista John Zorn. Kubrick admirava els seus fotoreportatges d’accidents i assassinats i el va contractar com a fotògraf de plató de 'Doctor Strangelove’ .

Zaratustra. Richard Strauss va compondre el seu poema simfònic 'Així va parlar Zaratustra' inspirant-se en el text de Nietzsche sobre la mort de Déu. Kubrick el va utilitzar a '2001: Una odissea de l’espai', convertint-lo en tema-emblema. El 1973, Eumir Deodato en va gravar una versió en clau de jazz-funk-rock que es va fer igual de cèlebre.