Anar al contingut

QUÈ FER AVUI A BARCELONA

'Ningú és zombi, un musical juvenil amb missatge integrador sobre la diversitat

Aquesta obra, que es representa els caps de setmana al Jove Teatre Regina, es basa en la novel·la de Jordi Folck

És un muntatge molt elaborat amb una d'original escenografia i múltiples referències artístiques i històriques

Eduardo de Vicente

'Ningú és zombi, un musical juvenil amb missatge integrador sobre la diversitat

Sovint identifiquem el teatre infantil o juvenil amb muntatges d’ínfim pressupost en què un grup d’actors primerencs s’esforcen per oferir versions més voluntarioses que brillants dels contes clàssics de tota la vida. Però encara hi ha companyies que intenten trencar motlles, idear textos amb missatges que puguin arrelar entre els més petits i presentar-nos un espectacle que també pot sorprendre els adults. El millor exemple d’aquest últim grup és el musical Ningú és un zombi, que representen cada cap de setmana els membres de Teatre Calánime al Jove Teatre Regina.

L’obra està basada en la novel·la homònima de Jordi Folck (editada per Anaya / Barcanova) amb fantàstiques il·lustracions d’Òscar Julve, que ha sigut tot un èxit fins al punt que més d’un centenar d’escoles l’han inclòs en la seva llista de llibres de lectura obligatòria i ha obtingut diversos premis. I és que tant en la versió escrita com en l’escènica té un lema bonic: ¡Visca la diferència!, que pot ser motiu de debat a classe, a més d’estar amanida amb diverses referències històriques i culturals (cine, art, literatura, mitologia...) que la converteixen en un instrument molt eficaç per aprendre també aspectes d’altres matèries.

Aquest musical està inspirat en una novel·la de Jordi Fleck amb il·lustracions d’Òscar Julve.

Contra l’assetjament escolar

L’escenografia és molt original, amb una plataforma circular que, en la primera part, es transforma en tres decorats diferents: una classe, l’habitació d’una noia i la mansió on viu el protagonista. Al principi hi veiem un professor anunciant als seus tres alumnes que un noi nou s’incorporarà a l’escola. El principiant és Waldemar, un noi polonès d’aspecte blanquinós, que els sorprèn per la seva timidesa i les seves peculiars característiques ja que, al principi ho ignoren, es tracta d’un zombi. Tot i que és bo, no el fitxarien per a un personatge de The walking dead. Aquesta situació provoca que un d’ells envegi l’atenció que li presten els companys, comenci a assetjar-lo i a intentar que dos més també el discriminin.

Però Wally, així decideixen dir-li, els convida a casa seva, on coneixeran un majordom gegant i les seves estrambòtiques ties (tres titelles amb les veus pregravades, com la música, de Lloll Bertran, Mercè Comas i Mont Plans que tenen força relació física amb les actrius que representen). Allà descobriran que en realitat la seva família l’anomena Ningú perquè al seu país els nens no tenen nom fins que no se l’han guanyat.

Les tres ties són representades amb marionetes que s'assemblen a les artistes que els posen veu.

La segona part transcorre durant una festa a casa de Ningú la nit de Halloween. La plataforma es converteix en una pantalla sobre la qual es projecten diverses imatges amb què juguen els actors mentre sona una música que recorda moltíssim els temes que Danny Elfmann compon per a les pel·lícules de Tim Burton. L’acció s’apodera de la trama i acaba desembocant en un desenllaç emocionant durant la cançó final: La diferència capital.

Cine, mitologia i història

El text està esquitxat d’elements que enllacen amb altres disciplines. L’única presència femenina es diu Susan Hayward, com l’actriu de Hollywood que va protagonitzar ¡Quiero vivir!, s’esmenta Ulises, l’heroi grec, es tracten temes històrics com l’aventura dels indians, i s’anomenen novel·listes mentre que l’ambientació i el personatge del majordom estan inspirats en les velles pel·lícules de terror de la Universal com Frankenstein o Dràcula.

L’obra incorpora elements inspirats en el cine de terror de la Universal.

Durant la funció es van llançant frases que pretenen educar els nens. Que hi ha dos tipus de nens: els que llegeixen i els que són rucs, que cal saber cuidar els amics i, sobretot el respecte del que és diferent, ni tenir-li por ni odiar-lo, simplement intentar comprendre'l i aprendre que la diversitat ens enriqueix. Tots som Ningú.

Enginy, originalitat i reflexió

És una obra ideal per a joves, però que també poden disfrutar els més petits , ja que no hi ha efectes tan terrorífics com perquè les de por i algunes circumstàncies (a Waldemar li cau el braç en diverses ocasions) els provoquen més riure que temor. En poc més d’una hora que se’ns fa curta, hem disfrutat de bons actors, cançons simpàtiques, una trama original que ens fa reflexionar i tot això mostrat a través d’una d’enginyosa i treballada escenografia. Al final surts amb ganes de llegir la novel·la i d’estimar els zombis, que poden resultar molt més adorables del que semblen. Un muntatge que dignifica el teatre per a joves i el posa a la mateixa altura que el d’adults. Nota: els pares poden utilitzar l’excusa de portar-hi els nens perquè ells també es divertiran. ¿Qui va dir que el teatre infantil és avorrit?


   

   

        ítem
   

   

       

'Ningú és un zombi'

Lloc: Jove Teatre Regina (Sèneca, 22).

Horaris: dissabtes i diumenges (17.30 hores). Fins a l’1 de novembre.

Preu: 12 euros

Més informació: www.jtregina.com