LA GRAN CITA DEL CINE FANTÀSTIC

Ed Harris: «Encara avui continuo aprenent a actuar»

El veterà actor i director, ara en un pic de fama gràcies a 'Westworld', ha rebut un Gran Premi Honorífic a Sitges

fcasals45437733 icult  ed harris en el festival de sitges  cr dito  m nica s181012141445

fcasals45437733 icult ed harris en el festival de sitges cr dito m nica s181012141445

4
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Des del seu revelador paper, al costat de Charles Bronson, a ‘A veinte millas de la justicia’, l’actor i ocasional director Ed Harris(Noova Jersey, 1950) ha sigut un valor segur del cine nord-americà. L’hem vist brillar en clàssics (‘Escollits per a la glòria’, ‘Abyss’, ‘El show de Truman’) i millorar infinitud de pel·lícules amb la seva simple presència. L’ara també ídol televisiu (encarna el personatge potser més magnètic de ‘Westworld’, l’Home de Negre) ha visitat Sitges per recollir un Gran Premi Honorífic.

Jeffrey Wright va rodar tota la primera temporada de ‘Westworld’ sense conèixer la veritable naturalesa del seu personatge. ¿Coneixia vostè tot l’arc del seu?

No, no. Durant el primer any, hi va haver moltes sorpreses al llarg del camí. Hi havia informació que no sabíem. Si la coneixien i no ens la van passar, o és que continuaven treballant en el guió i desenvolupant-lo... D’això no n’estic segur. El segon any vaig ser molt més conscient del que anava a passar. Quant al tercer, no en tinc ni idea. Crec que Jonathan [Nolan] i la seva esposa Lisa [Joy; cocreadors de la sèrie] van pensar que era bona idea que els actors no sabessin el que anava a passar. Jo els vaig dir: “A veure, nois, faig teatre... És la mateixa obra cada nit durant mesos. Sé el que passarà. ¡És part de la meva feina!". Però no passa res, és igual (somriu).

Ha de ser frustrant treballar així per a un actor com vostè, a qui li agrada preparar-se els papers a fons. ¿Té algun mètode habitual?

Depèn de la feina, del paper que sigui. És diferent preparar-se per ser John Glenn [el primer astronauta nord-americà en orbitar la Terra, al qual va donar vida a ‘Escollits per a la glòria’] o el general Patton [en la futura ‘Resistance’, sobre els dies del famós mim Marcel Marceau a la Resistència francesa]. Sempre tracto d’investigar. Però en realitat, el guió és la Bíblia i has de posar-t’hi i captar-ne el ritme. Comences a pensar si el personatge és molt físic, on està a nivell emocional, què li passa. Proves de reunir tot el coneixement que sigui possible sobre ell. Pots aconseguir-ho llegint o a través de la teva imaginació.

¿Què el va portar a convertir-se en actor?

Anava per a esportista, però el meu primer any d’universitat vaig deixar aquell camí. Mentre visitava els meus pares a Oklahoma, vaig veure un actor fer dos papers en una obra i va ser revelador. Tothom es va posar dret per aplaudir-lo; jo també. Al principi em va atraure, entre altres coses, la possibilitat de rebre aquesta classe d’atenció. “Potser jo pugui fer això”, em vaig dir. Quan em vaig llançar a això, va ser una gran experiència per a mi. Em va portar a ser al món d’una altra manera, a observar-ho d’una altra manera. Vaig començar a aprendre, i encara avui continuo aprenent.

Ha aparegut a tres pel·lícules basades en arguments de Stephen King: ‘Creepshow’, ‘La botiga’ i la minisèrie ‘Apocalipsi’. ¿No li han proposat participar a ‘Castle Rock’, la nova sèrie basada en l’univers de l’autor?

La veritat és que no en sé res. M’agrada Stephen King; llegeixo els seus llibres per passar-m’ho bé. Però no conec aquesta sèrie.

Una altra constant en la seva carrera és el viatge espacial: ‘Escollits per a la glòria’, ‘Apolo 13’, ‘Gravity’... ¿Per què l’atrau aquesta temàtica?

És només una coincidència. Crec que l’exploració espacial és fascinant i espero que es continuï fent, però no és una cosa que formi part de la meva vida. Simplement he sortit en aquestes tres pel·lícules.

¿Quina és aquesta petita o poc coneguda pel·lícula per la qual voldria ser preguntat més sovint?

Vaig fer una pel·lícula l’any passat anomenada ‘Kodachrome’, sobre un fotògraf, que no ha vist gaire gent. Vaig quedar molt content amb la meva feina en aquella pel·lícula. També està ‘Frontera’, una pel·lícula independent que es desenvolupa a la frontera dels Estats Units amb Mèxic. Era bastant bona. En podria citar més, però aquestes dues són les que em venen a la ment ara.

Jo citaria ‘El clan dels irlandesos’...

Sí, cert. Aquesta era una bona pel·lícula també.

¿Quina classe de personatge no ha interpretat encara i li agradaria fer?

M’agrada molt un llibre de William Styron, ‘Tendidos en la oscuridad’ [a partir del qual un altre gran escriptor, Richard Yates, va escriure un guió el 1962]. Però potser ja soc massa gran per fer del pare de la història. Si en 15 o 20 anys continuo viu, m’agradaria poder fer de Rei Lear.

Fa una dècada que no dirigeix una pel·lícula [les dues primeres van ser el biopic ‘Pollock’, del 2000, i el noble ‘western’ ‘Appaloosa’, del 2008]. ¿Per a quan la següent?

Vull començar a rodar-la a la primavera. En tinc moltes ganes. És una adaptació de la novel·la ‘The ploughmen’ [de Kim Zupan]. Hi sortiran Robert Duvall, Garrett Hedlund, la meva dona Amy [Madigan]. He escrit el guió. Tinc ganes de posar-la en marxa.

Notícies relacionades

Abans rodarà ‘Top Gun: Maverick’, un projecte que sembla excitant. Gran director, Joseph Kosinski, i gran repartiment...

Tinc ganes de començar, sí. El rodatge ja ha arrencat, però jo no rodaré la meva part fins al novembre. Són només dues escenes al principi amb Tom [Cruise]. No he treballat amb ell des de ‘La tapadera’ i tinc ganes de tornar a fer-ho. Serà divertit, segurament.